Avui és San Giuseppe, «la festa del papà». M’hauria agradat molt tenir el meu papi una mica més a prop, per poder-li regalar algunes zeppole di San Giuseppe fetes a casa, ja que m’han sortit força bones. Mentiria si digués que demà trobaré més a faltar el meu pare, que d’altres dies, perquè el trobo a faltar MOLT, SEMPRE. No…

L’únic avantatge d’un dels pocs problemes que he tingut amb la manera de ser dels romans és que sovint em feien sentir com un dels meus personatges preferits de Star Trek: El Data. Em costava entendre quan feien broma, o quan estaven enfadats i he passat més d’un mal moment fent jo broma bàsica a la catalana i trobant-me amb…

Odio la panna cotta (panacota o nata cuita), però no és una raó suficientment poderosa com per justificar que no aparegui al meu bloc. Aquest cap de setmana l’he preparat, quatre racions, perquè al meu company li agrada molt, però no us feu una idea equivocada de mi. La meva intenció no és complaure’l, sinó convertir-lo poc a poc, sense…

Crec que no endevinaríeu mai quin és el primer dolç que em ve al cap pensant en Itàlia. No són els famosíssims gelats, ni el tiramisú, ni tampoc la panna cotta, sinó la crostata di albicocca que em menjava els dissabtes a la tarda, al bar que ens quedava prop de casa, quan vivíem a Bracciano. No tenien mai res…