L’únic avantatge d’un dels pocs problemes que he tingut amb la manera de ser dels romans és que sovint em feien sentir com un dels meus personatges preferits de Star Trek: El Data. Em costava entendre quan feien broma, o quan estaven enfadats i he passat més d’un mal moment fent jo broma bàsica a la catalana i trobant-me amb què al meu voltant no li feia gràcia a ningú. Per aquesta mateixa raó, el dia que vaig aprendre com es deien aquestes galetes, occhio di bue (ull de bou), per tal i com m’ho va dir el cambrer graciós de torn, vaig pensar que m’estava prenent el pèl. Així que vaig continuar demanant-les als bars dient “la cosa rodona aquesta amb melmelada al mig”, fins que un cambrer d’un bar a l’altra punta de Roma em va preguntar si em referia a l’occhio di bue i em vaig haver de rendir davant l’evidència
Malauradament, aquest cop no us puc informar al voltant de l’origen d’aquesta galeta, perquè no n’he tret l’aigua clara. De galetes similars al occhio di bue, em sembla que cada país europeu en té la seva versió, que bateja amb el nom que els dona la gana. De fet, a mi em recorden els semàfors que a Barcelona comprava al Caelum. Aquí en diuen ull de bou, per la seva forma i, per cert, hi ha qui també anomena d’aquesta manera a l’ou ferrat, per idèntica raó. A l’igual que les crostate, més que per postre, es menja per esmorzar, berenar, o per acompanyar un te. A Roma els trobes per tot arreu, però, no vol dir que el gust sigui sempre el mateix. Deixant a banda la qualitat o la cura amb la que hagin estat preparats, no existeix una recepte standard per preparar-ne la massa. De les receptes que he provat jo, la que us ensenyaré a fer en aquest post és la que m’agrada més. La vaig trobar buscant-ne una que fos menys eixuta, que les que coneixia i, la veritat és que surten uns occhi di bue boníssims. L’únic inconvenient és que, un cop cuits, són un xic delicats. No els ompliu, ni els toqueu fins que siguin ben freds i, tot i així, manipuleu-los amb molta delicadesa, si no voleu que s’us esgrunin.
La fitxa
- 350 g de farina per rebosteria
- 150 g de fècula de patata
- 1 ou
- la meitat de la pell d'una llimona ratllada
- 200 g de sucre glass
- 1 culleradeta de llevat químic (royal)
- 250 g de mantega
- 1 polsim de sal
- melmelada o nutella per omplir-los.
- Formeu un volcà amb la farina, la fècula de patata i el llevat.
- afegiu dins el volcà la mantega tallada a trossets, el sucre, un polsim de sal i comenceu a amassar.
- Afegiu-hi l'ou i la llimona i continueu amassant ràpidament, fins que tots els ingredients siguin ben barrejats.Si teniu un robot de cuina, poseu els ingredients dins el bol i deixeu que treballi per a vosaltres, fins que la massa sigui compacte i no quedi farina enganxada a les parets del contenidor.
- Emboliqueu la massa amb film de plàstic i deixeu-la mitja hora a la nevera.
- Engegueu el forn a 170 graus, perquè es comenci a escalfar.
- Traieu la massa de la nevera i del plàstic i aplaneu-la amb el corró, fins que tingui mig centímetre d'alçada.
- Feu les bases dels occhi di bue amb un got o motlle per a galetes.
- Feu la mateixa quantitat de tapes amb el mateix motlle, més un altre cercle al mig, tallat amb un tap o motlle circular més petit.
- Col·loqueu les galetes damunt un full de paper per enfornar amb el que haureu cobert la placa del forn i enforneu-les vuit minuts.
- Semblaran crues, però no ho seran. No s'han de daurar.
- Traieu-les del forn, però no les toqueu, fins que siguin ben fredes! L'únic inconvenient d'aquestes galetes és que són una mica delicades. Quan més calentes són, més fàcil és que s'esmicolin fàcilment.
- Unteu, amb molta cura, les galetes base amb nutella, melmelada o amb allò que us vingui més de gust.
- Enfarineu les tapes dels Occhi di bue amb sucre passat pel sedàs.
- Tapeu les bases cobertes de melmelada amb les tapes ensucrades.
- (Si voleu, podeu tapar les galetes i enfarinar-les amb el sucre directament. Jo ho he fet separadament, perquè volia que la melmelada o la nutella de dins el forat no es tapessin amb el sucre)
