Una de les maneres més senzilles, ràpides i satisfactòries de fer sentir a un convidat a la italiana, és entaulant-lo davant d’un bon plat de spaghetti alla puttanesca. He fet tastar aquest i altres plats de pasta a no-italians i amb aquest sempre cau algun comentari en aquest sentit. Suposo que ve del fet que els spaghetti amb tomàquet són la primera imatge que ve al cap a la majoria de mortals quan els diuen “pasta” i perquè les anxoves, les tàperes i les olives, amb la seva intensitat natural, en reforcen l’imatge vivament assaborida que no només es té del menjar, sinó de tot allò que es relaciona amb la cultura italiana.
La pasta alla puttanesca és napolitana, però diuen que les anxoves les hi van afegir a Roma i rodalies. Per tant la meva seria una puttanesca a la laziale. Al voltant de l’origen del nom existeixen varies històries d’allò més pintoresques i sí, algunes en relació a les prostitutes, com la que diu que els colors vius d’aquest plat recorden els d’aquestes professionals, que es vestien, per dins i per fora, igualment vistoses per cridar l’atenció de la seva clientela; o bé que, tractant-se d’un plat que es fa en un tres i no res, les prostitutes tenien temps de preparar-se’l entre client i client.
Per cert que, parlant de prostitutes, un dels meus personatges preferits del cinema tots els temps era aquella de tant bon cor com mala sort que interpretava la Giulietta Masina a Le Notti di Cabiria del Fellini, sense oblidar però, la prostituta per un dia que interpretava la Monica Vitti al capítol dirigit pel Monicelli Il Frigorifero, a la pel·lícula Le Coppie. Potser en el fons tant trista com l’altra, però amb situacions i diàlegs tan surrealistes, que en segons quins moments resulta hilarant.
La fitxa
- 200 g de spaghetti
- 250 g de polpa de tomàquet
- 1 gra d'all
- 4 filets d'anxova (en conserva amb oli)
- Mitja cullerada de tàperes salades
- 70 g d'olives negres sense pinyol
- 1 peperoncino ( bitxo petit, cayena)
- 1 cullerada de julivert fresc picat
- Oli
- Sal
- Peleu els tomàquets, obriu-los, traieu-ne les llavors i la part gelatinosa que les envolten i talleu-los a dauets.
- Esbandiu les tàperes amb aigua i talleu-les a trossets ben menuts.
- Talleu les olives a rotllanes.
- Esbocineu els filets d'anxova.
- Ja podeu posar al fogó l'aigua per bullir la pasta. (No hi poseu sal amb accés, ja que el sofregit conté ingredients força forts de sal de per sí)
- Poseu a escalfar un parell de cullerades generoses d'oli d'oliva en una paella prou gran com per saltejar-hi posteriorment dins la pasta.
- Daureu-hi l'all ben esmicolat, el peperoncino i les anxoves.
- Quan les anxoves s'hagin desfet, incorporeu-hi les olives i les tàperes.
- Traieu el peperoncino de la paella, si us fa por trobar-vos-el per sorpresa.
- Passat un minut, afegiu-hi el tomàquet i deixeu-lo sofregir. No hi afegiu sal, sense abans tastar-lo! Depenent del tipus d'anxova i tàperes que utilitzeu, pot ser que n'hi calgui poquíssima o gens.
- Saltegeu els spaghetti amb el sofregit i mig cullerot de l'aigua de cocció per aproximadament un minut.
- Serviu-los ben calents amb una mica de julivert picat pel damunt.
