La recepta d’un plat típic de la gastronomia italiana en la seva versió autèntica, fàcil de preparar i realitzat amb ingredients senzills. No obstant això, parlar de la pasta a la carbonara és perillós, perquè és una de les receptes al voltant de la qual he sentit i llegit més baralles, i més violentes, que cap altra. Sembla mentida, perquè la composen pocs ingredients, però és que no es posen d’acord ni amb aquests, ni amb les quantitats, ni el tipus de pasta, ni el mètode a seguir per unir la pasta amb el condiment per cuinar una vertadera carbonara, fidel a la recepta original. Rigatoni vs Spaghetti, guanciale vs pancetta, pecorino vs parmesà; que si es fa només amb rovell, que si meitat i meitat o els ous sencers; que si el guanciale s’afegeix a l’ou batut o saltegem primer la pasta amb el gunciale i després l’ou… Bufff… És per tornar-se boig! Jo em pregunto però, si pel què he llegit i preguntat, existeixen diferents hipòtesis al voltant d’aquests secrets “carbonarils”, de qui t’has de refiar? Per què barallar-se, si només pots justificar el teu argument amb joies tipus “perquè sóc romà i a casa meva es fa així”, (però si ni entre els mateixos que us autoritzeu amb el mateix vostre origen, no us poseu d’acord!), perquè és així + rotllo de la wiki, sense admetre que heu fet copy-paste de la wiki o similars, però ometent-ne altre info, ja que allí exposen també altres teories al voltant del tema. Que consti, que sóc fan de la wiki i em sembla molt bé, que la gent discuteixi sobre cuina, però deixa de fer-me gràcia quan la gent es posa agressiva, insulta o tracta als demés com si fossin una porqueria, només perquè no coincideixen amb les seves opinions. Malauradament, he llegit a personatges que em sembla que no tenen res millor a fer que anar als blocs de gent que mai es fica amb ningú, a tocar els nassos amb la veritable carbonara, salvadora de l’univers. A mi no m’ha passat mai, suposo que perquè si el meu bloc fos en un mapa, seria al punt “El Cul del Món de Villa Abajo”, però, per què? A algú li va la vida, cuinant-la d’una manera o de l’altra? En tot cas, per què la gent no es limita a escriure, cuinar o recomanar la pasta a la carbonara que més els agrada o la que han menjat tota la vida, viu i deixa viure en pau?
Jo us escriuré la versió que vaig veure que cuinava la tieta del meu company, que és romana. Per tant, diríem que una mica autèntica ha de ser, perquè la senyora és molt gran i s’ha passat la vida aquí. Admeto que a vegades la faig d’altres maneres. És més fàcil trobar pancetta decent, que no pas guanciale com Déu mana. Per tant, a vegades la preparo amb pancetta fumada i és també molt bona. Si pel què fos, no trobéssiu ni pancetta, ni guanciale, feu-la amb bacon fumat.
Es pot perdonar. Igualment amb el formatge. Si la feu amb grana padano o parmesà, enlloc de pecorino, també és bona. El què sí, que no m’agrada, perquè m’embafa de mala manera, és a la americana, amb crema de llet. En aquest punt sí, que sembla que tot italià hi està d’acord. Nata, ni de broma. De totes maneres. Experimenteu, trobeu les proporcions que satisfacin millor els vostres gustos. Un dia vaig fer la carbonara amb espàrrecs verds, enlloc de porc, saltejats amb oli i un gra d’all, i va sortir boníssima.
La fitxa
Pasta a la carbonara
Ingredients
- 200 g Spaghetti
- 100 g Guanciale o pancetta.
- 3 Ous
- Pecorino ratllat o parmesà
- Pebre negre
- Oli
- Sal
Elaboració pas a pas
- Poseu ja directament l'olla amb aigua per la pasta al foc, perquè la resta es fa en un no res.
- Fregiu el guanciale en una paella prou gran com per saltejar-hi dins la pasta.
- Bateu dos ous i el rovell del tercer, saleu-los com una truita i afegiu-hi tres cullerades de pecorino ratllat. Si us agafa una textura més semblant a una massa, que a una salsa, afegiu-hi una cullerada d'aigua de cocció de la pasta, per fer-la un xic més líquida.
- Coleu la pasta i saltegeu-la amb el contingut de la paella.
- Pareu el foc i afegiu l'ou batut a la pasta i remeneu-la. Amb l'escalfor que resta a la paella l'ou hauria de tenir-ne prou per espessir un xic, empastifar la pasta, però sense convertir-se en trocets de truita. Si veieu que l'ou és massa cru, poseu-la un moment al foc, saltajeu-la uns pocs segons més, però, un cop més, no deixeu que qualli com una truita!
- Afegiu-hi pebre a gust, remeneu i serviu-la.
(6 votes, average: 4,83 out of 5)
