Ja tenim aquí les maduixes bones i a bon preu! Aquest any em venia de gust estrenar-ne la temporada d’alguna manera una mica menys típica que amb la nata o el suc de taronja. Així que he decidit fer-ne aquestes crostatine, afegint-hi de manera més o menys subtil, alguns ingredients que s’hi combinen a la perfecció. Com recordareu, ja us vaig explicar d’on venen le crostate, amb una recepta molt senzilla i igualment boníssima. En aquest cas però, la massa duu ametlla, que amb la crema hi està la mar de bé.
Parlant de la crema, enlloc de la de tota la vida, m’ha vingut de gust amb un toc de taronja, igualment, perquè amb les maduixes formen un duet més clàssic, però apreciat per qualsevol generació, que aquest. (Oi què us pensàveu que us posaria aquest altre?) Si no us agrada la canyella o l’heu avorrit de per vida, fent l’animalada que va estar de moda, d’empassar-te’n una cullerada, a veure què passa, no n’hi poseu, però us perdeu un gran què, encara que sembli només un detall. (Em nego a posar cap video del repte de la canyella, perquè només faltaria que us vinguessin ganes d’intentar-ho, per culpa meva. Sembla ser que no és només perillós per a la dignitat, sinó també per a la integritat física).
He utilitzar maduixes “favetta” de Terracina. Si torno a sabadell, serà una d’aquelles coses que trobaré molt a faltar d’Itàlia. A diferència dels maduixots, són rodonetes, més petites i dolces. Evidentment vosaltres podeu fer-les amb maduixots ben madurs i mínimament decents de tota la vida. Si sou d’aquells afortunats que saben on trobar-ne al bosc, ja ni us dic el què. Per cert, la tassa freak que hi ha al darrera de les crostatine, la vaig comprar a una tenda molt mítica d’aquí Roma, al Profondo Rosso. Qualsevol fan del Dario Argento s’haurà adonat immediatament que el nom de la botiga és el mateix que el d’una de les pelis de terror més conegudes d’aquest director de cine. La va fundar ell mateix al 1989, i a banda de material cinèfil de tota mena, en relació a l’obra d’aquest senyor, tenen un munt de material relacionat amb cinema de ciencia ficció i terror, força interessant. Així que, si per casualitat sou fans d’aquests temes, si passeu per Roma i no ho heu fet ja, aneu-hi a fer un cop d’ull, perquè val la pena. Ai, i, sobretot, sortint aneu-vos-en a la gelateria dei Gracchi, que està literalment a dues passes de la botiga, i hi fan uns gelats dels més bons que pots tastar a Roma.
La fitxa
- Per la crema
- 500 ml de llet
- 125 g de sucre
- La pell d'una taronja
- El suc de mitja o una taronja, si és molt petita.
- 2 rovells d'ou
- 50 g de farina
- Per la pasta
- 150 g de farina d'ametlles (si no en teniu, piqueu ametlles vosaltres mateixos)
- 150 g de sucre
- 2 ous
- 250 g de farina
- 150 de mantega
- 1 polsim de sal
- La pell ratllada d'una llimona
- Per les maduixes caramel·litzades
- 100 g de sucre
- 3 cullerades d'aigua
- 14 maduixots
- Canyella en pols.
- Preparació de la crema
- Poseu a escalfar la llet amb els trossets de la pell d'una taronja. Atenció, l'heu de pelar molt fina, sense la part blanca de sota la pell, perquè aquesta capa blanca és amargant.
- Traieu-la del foc quan estigui a punt de bullir.
- Munteu els dos rovells d'ou amb el sucre, fins que esdevinguin una crema gairebé esponjosa i de color groc molt clar.
- Afegiu-hi mica en mica la farina passada pel sedàs, sense deixar de remenar.
- Afegiu-hi el suc de la mitja taronja, passada pel colador, mica en mica i remenant.
- Arribats a aquest punt, podeu començar-hi a incorporar la llet, també mica en mica, a la qual haureu prèviament tret els trossets de pell de taronja.
- Un cop sigui tota llet perfectament lligada amb els ous, poseu la crema a esclafar a foc molt lent.
- És important que la remeneu constantment des d'un primer moment, perquè a la que bades, comença a especir el fons i si no la mous constantment us podria quedar plena de grumolls.
- Un cop hagi espessit, deixeu-la refredar en un plat fondo o contenidor pla, coberta amb film de plàstic directament en contacte amb la crema. Així no s'us hi farà crosta.
- Preparació de les crostate
- Barregeu el sucre, els ous, un polsim de sal i la farina d'ametlles.
- Poseu la farina damunt el marbre, feu-hi un forat al mig i incorporeu-hi la barreja de farina, ous, etc i la resta d'ingredients.
- Amasseu-la ràpidament, fins obtenir una massa compacte.
- Embolique-la amb film de plàstic i deixeu-la reposar al menys una hora a la nevera.
- Comenceu a escalfar el forn a 180 graus.
- Aplaneu la massa amb el corró fins que tingui 0,5 cm d'alçada.
- Ompliu els motlles.
- Col·loqueu-hi trossets de paper de forn, i ompliu-les amb cigrons o mongetes seques. Així no se'n inflarà la base.
- Enforneu-les a 180 graus durant 10-12 minuts.
- Traieu-les del forn i deixeu-les refredar.
- Preparació de les maduixes
- Punxeu les maduixes amb un escuradents o palet palets per fer "pinchos morunos", que us serviran de mànec, quan suqueu les manduixes dins el sucre fos.
- escalfeu el sucre i les cullerades d'aigua en un potet antiadherent, fins que el sucre s'hagi dissolt.
- Suqueu els maduixos, i deixeu-los refredar damunt de paper de forn, dins la nevera.
- Preneu les crostatine, ompliu-les amb la crema, poseu-hi un maduixot al mig i espolseu-hi canyella en pols al vostre gust.
- Deixeu-les una estoneta a la nevera, abans de servir-les.
- Nota: Els mottles que he fet servir tenen 10 cm de diàmetre. Si els vostres són més o menys grans, amb les quantitats que us he indicat, lògicament, us sortiran més o menys crostatine.
- Nota 2: Si us fa mandra, no cal que caramel·litzeu les maduixes. Surten igualment bones sense.
