Recetas tradicionales italianas
Autèntiques receptes italianes casolanes, fàcils i plenes de sabor. Gaudeix de plats tradicionals i econòmics, perfectes per a qualsevol ocasió.
Penne a l’arrabbiata (o penne arrabiata per tants, que ho escriuen malament). Pasta, tomàquet, el puntet picant del peperoncino i un bona copa de vi negre: Què més es pot demanar? Una altra recepta per dies de massa feina o gandulitis aguda, però ganes de menjar i quedar més que satisfet amb un mateix. A més és ideal per a…
Ahir aquestes tagliatelle (tallarins) amb crema de llet, pernil dolç i pèsols van ser la meva salvació. Acabava d’arribar a casa amb ganes de no fer res que no fos dormir, però feia massa dies que no penjava cap recepta, el meu cos em demanava pasta i acabava de convidar a ma germana petita a sopar, perquè havia de passar…
La meva llaminadura preferida: La crostata de llimona coberta amb merenga italiana (crostata meringata al limone). No sé si sabeu que existeixen diferents tipus de merenga. Les més utilitzades són la francesa i la italiana. Per fer aquest tipus de crostata la francesa no va bé. La italiana es cou mentre es prepara, a través de l’almívar calent que anem…
Avui toca bacallà «in umido alla romana», també conegut com a bacallà «in» o «al» guazzetto (el suquet); amb sofregit de tomàquet, panses i pinyons. Es tracta d’una recepta originaria de la cuina judeoromana, però amb el pas del temps va convertir-se, durant molts anys, en el plat oficial de la vigila de nadal. Avui en dia però, s’ha perdut…
Per avui un risotto molt estiu gràcies al punt refrescant que li dona el duet llimona-alfàbrega i l’absència d’ingredients pesants. No us tornaré a clavar el mini-rotllo al voltant de l’origen del risotto, perquè ja ho vaig fer quan us vaig proposar el risotto de radicchio i butifarra i sóc conscient que, amb aquesta calor, tot fa més mandra. Només…
Avui deixo els meus invents de banda per presentar-vos un clàssic de la cuina napolitana: Spaghetti alle vongole. Els spaghetti amb cloïsses poden preparar-se amb o sense tomàquet, però com que havia de triar, m’he decidit per la versió «in bianco», perquè personalment em sedueix moltíssim més. Com veureu és facilíssima. El seu únic secret està en les cloïsses. Us recomano que siguin…
