Penne a l’arrabbiata (o penne arrabiata per tants, que ho escriuen malament). Pasta, tomàquet, el puntet picant del peperoncino i un bona copa de vi negre: Què més es pot demanar?
Una altra recepta per dies de massa feina o gandulitis aguda, però ganes de menjar i quedar més que satisfet amb un mateix. A més és ideal per a fi de mes, perquè és d’allò més econòmica.
La pasta all’arrabbiata és molt típica de la cuina romana i el nom ve del fet que, com que el peperoncino pica, quan un se la menja, li pugen els colors a la cara tal i com si estigués enrabiat. No us espanteu. Amb la quantitat de peperoncino que us he posat a la recepta, no us cauran les llàgrimes, ni us haureu de menjar 4 o 5 iogurts per fer-vos passar la picor a la boca. És més, aconsello a aquells que realment gaudeixen del menjar picat, que, com a mínim, doblin la ració de peperoncino que he aconsellat, si volen que el plat els faci una mica més que pessigolles a la llengua.
Visita el meu canal de YouTube
Si encara no ho has fet, et convido a subscriure't al meu canal de YouTube per no perdre cap recepta nova.No oblidis seguir-me a Instagram! Allà comparteixo més receptes, trucs i contingut especial per als amants de la cuina italiana.
Les últimes videoreceptes del meu canal!
La fitxa
- 200 g de penne rigate
- 200 g de polpa de tomàquet
- 1 gra d'all
- 1 peperoncino fresc o sec (un bitxo, cayena)
- Pecorino curat ratllat o qualsevol altre formatge d’ovella curat que tingueu a mà.
- Oli d'oliva
- Julivert fresc
- Sal
- Si no teniu un pot de "polpa di pomodoro" italiana, preneu tomàquets vermells ben madurs, suqueu-los dos minuts en aigua bullent per pelar-los fàcilment, obriu-los i traieu-ne les llavors i la gelatina que els envolten. Talleu-ne la polpa a dauets o ratlleu-la, depenent de si us agrada el sofregit més o menys fi.
- Poseu ja l'olla amb aigua per la pasta al foc, perquè la resta es fa en un no res.
- Poseu un bon raig d'oli a esclafar a foc suau en una paella prou gran com per saltejar-hi la pasta.
- Afegiu-hi l'all i el peperoncino tallat a làmines ben fines, o bé, si és sec, esmicoleu-lo. (Atenció. Que a ningú li passi pel cap fregar-se els ulls amb els dits després d'haver tocat el peperoncino. Renteu-vos bé les
- mans després d'haver-lo tocat.)
- Quan l'all sigui lleugerament daurat, incorporeu la polpa de tomàquet a la paella. Si no us agrada mastegar gens ni mica l'all, retireu-lo abans d'afegir el tomàquet a la paella.
- Saleu i deixeu coure el sofregit. (Depenent de si heu fet servir polpa di pomodoro de pot o del tipus de tomàquet, pot trigar més o menys en coure's).
- Coleu la pasta, reservant-ne mig cullerot d'aigua de la cocció.
- Afegiu la pasta i el mig cullerot d'aigua de cocció a la paella, amb el sofregit.
- Saltegeu la pasta amb el contingut de la paella un parell de minuts.
- Serviu la pasta amb una mica de julivert picat i pecorino ratllat pel damunt.
