Primers,  Receptes

Penne a l’arrabbiata

Penne a l'arrabbiata ~ Primers Receptes  ~ La ragazza col mattarelloPenne a l’arrabbiata (o penne arrabiata per tants, que ho escriuen malament). Pasta, tomàquet, el puntet picant del peperoncino i un bona copa de vi negre: Què més es pot demanar?
Una altra recepta per dies de massa feina o gandulitis aguda, però ganes de menjar i quedar més que satisfet amb un mateix. A més és ideal per a fi de mes, perquè és d’allò més econòmica.

Penne a l'arrabbiata ~ Primers Receptes  ~ La ragazza col mattarelloLa pasta all’arrabbiata és molt típica de la cuina romana i el nom ve del fet que, com que el peperoncino pica, quan un se la menja, li pugen els colors a la cara tal i com si estigués enrabiat. No us espanteu. Amb la quantitat de peperoncino que us he posat a la recepta, no us cauran les llàgrimes, ni us haureu de menjar 4 o 5 iogurts per fer-vos passar la picor a la boca. És més, aconsello a aquells que realment gaudeixen del menjar picat, que, com a mínim, doblin la ració de peperoncino que he aconsellat, si volen que el plat els faci una mica més que pessigolles a la llengua.

La fitxa


Penne a l'arrabbiata
Penne a l'arrabbiata ~ Primers Receptes  ~ La ragazza col mattarello
Autor:
Número de raciones: 2
Tiempo de preparación: 
Tiempo de cocción: 
Tiempo total: 
Ingredientes
  • 200 g de penne rigate
  • 200 g de polpa de tomàquet
  • 1 gra d'all
  • 1 peperoncino fresc o sec (un bitxo, cayena)
  • Pecorino curat ratllat o qualsevol altre formatge d’ovella curat que tingueu a mà.
  • Oli d'oliva
  • Julivert fresc
  • Sal
Instrucciones
  1. Si no teniu un pot de "polpa di pomodoro" italiana, preneu tomàquets vermells ben madurs, suqueu-los dos minuts en aigua bullent per pelar-los fàcilment, obriu-los i traieu-ne les llavors i la gelatina que els envolten. Talleu-ne la polpa a dauets o ratlleu-la, depenent de si us agrada el sofregit més o menys fi.
  2. Poseu ja l'olla amb aigua per la pasta al foc, perquè la resta es fa en un no res.
  3. Poseu un bon raig d'oli a esclafar a foc suau en una paella prou gran com per saltejar-hi la pasta.
  4. Afegiu-hi l'all i el peperoncino tallat a làmines ben fines, o bé, si és sec, esmicoleu-lo. (Atenció. Que a ningú li passi pel cap fregar-se els ulls amb els dits després d'haver tocat el peperoncino. Renteu-vos bé les
  5. mans després d'haver-lo tocat.)
  6. Quan l'all sigui lleugerament daurat, incorporeu la polpa de tomàquet a la paella. Si no us agrada mastegar gens ni mica l'all, retireu-lo abans d'afegir el tomàquet a la paella.
  7. Saleu i deixeu coure el sofregit. (Depenent de si heu fet servir polpa di pomodoro de pot o del tipus de tomàquet, pot trigar més o menys en coure's).
  8. Coleu la pasta, reservant-ne mig cullerot d'aigua de la cocció.
  9. Afegiu la pasta i el mig cullerot d'aigua de cocció a la paella, amb el sofregit.
  10. Saltegeu la pasta amb el contingut de la paella un parell de minuts.
  11. Serviu la pasta amb una mica de julivert picat i pecorino ratllat pel damunt.

 

Si et va agradar la meva recepta, votala! Gràcies!

1 estrella2 estrelles3 estrelles4 estrelles5 estrelles (Sense valoració)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *