Avui no tenia ganes de fer sopar, que normalment vol dir que, més que no pas gana, no em ve de gust lluitar contra la meva cuina lilliput. Sabeu quines dimensions té la superficie on trio la verdura, estiro masses, etc, etc i etc? 60 x 32 cm. Afegim-hi que no tinc rentaplats i que, encara que momentàniament puc apilar estris que ja no em serveixen dins la pica, m’he d’espavilar a lliberar-la, perquè si he de colar pasta, rentar-me les mans o un altre aliment, no pot estar plena (No podria venir-me a donar un cop de mà el Merlín, de tant en tant?).
Quan estic de bon humor m’ho prenc com si fos una dificultat afegida que, si compagino amb l’anar vigilant el que estic cuinant en dues o tres casoles diverses, i preparar passos següents de la recepta em fa sentir com si fos una cuinera molt de veritat, molt atrafegada, lluitant a contra temps, no només per dur el plat a taula ben fet, sinó perquè aconsegueixo mantenir la cuina en ordre i fer-m’hi espai, sense perdre temps. (Sí, també crec que hauria d’intentar tenir una mica més de vida social) Avui però, no estava de bon humor, però al final m’he recordat de com n’arriba a ser de fàcil i, sobretot, polit, fer una mica de pasta amb pesto alla trapanese i ja veieu… Podria col·lar com a sopar de festa major, no us sembla?
Fins fa poc em pensava que el pesto alla trapanese era una altre nom pel pesto alla siciliana, però no és així. A l’igual que el famós pesto genovès, la base del pesto sicilià i trapanese n’és l’all i l’alfàbrega, però se’n diferencien en l’us d’ametlles i tomàquet, i perquè presideixen del permesà a favor d’altres formatges. El sicilià barreja amettles i pinyons i porta també ricotta fresca. El trapanese, com a fruit sec, duu només amettles i el pecorino hi fa de formatge. Tots dos són bons, però ja sabem a quin preu estan els pinyonets, i si l’heu de preparar per a molta gent… Per tant, si voleu estalviar una mica, però quedar igualment bé, alla trapanese va perfecte.
La fitxa
- 200 g de fusilli
- 40 g d'ametlles pelades
- 1 gra d'all
- 10 fulles d'alfàbrega
- 4 tomàquets madurs
- 30 g de pecorino ratllat (o formatge sec d'ovella)
- Una mica menys de la meitat d'un got d'oli
- Sal
- Pebre
- Podeu posar ja a bullir l'aigua per la pasta, perquè la resta es fa en un no res.
- Piqueu l'alfàbrega, els alls i les ametlles amb l'oli i un polsim de sal i pebre. Si no teniu picadora, ho podeu fer amb el morter, que és la manera com es fa tradicionalment.
- Traieu la pell i la part interior dels als tomàquets (les llavors i la part gelatinosa que les envolten) i piqueu-los o bé talleu-los a duets molt i molt petits.
- Barregeu el pesto amb el tomàquet i el pecorino. Tasteu i rectifiqueu de sal i pebre, si cal.
- Coleu la pasta, barregeu-la amb el pesto i ja està.
- Nota: Si us costa molt treure la pell als tomàquets, podeu escaldar-los en aigua bullent un parell de minuts. Sortirà gairebé sola.
