No només de menjar italià viu la Ragazza, especialment tenint en compte que ara per ara passo més temps a Barcelona i rodalies, que no pas a Roma. Dos dies a la setmana em toca fer estona al centre antic de Barcelona, sortint de la feina fins que comença el curs de cuinera professional chachi-piruli-finolis que freqüento. Normalment busco un forat on resguardar-me i menjar i beure el què s’en diu un capritxet, perquè encara que m’agrada caminar, al final ja no sé on anar i em fa por que un dia d’aquests els mossos em parin i m’interroguin sospitant que, per bonica que sigui Santa Maria del Mar, donar-li 50 voltes seguides amaga alguna estranya intenció per part meva. Com que no sóc massa de dolços, acostuma a ser una tapa salada o quelcom similar. La Barceloneta em queda molt a prop de l’Escola i l’altre dia em vaig deixar caure per allí, per variar, perquè em venia de gust un clàssic del Barri, una Bomba de la Barceloneta. Com que per variar, estava sola, mentre admirava aquella llustrosa bola de patata amb sorpresa, em feia els comentaris per a mi mateixa i de cop vaig pensar que m’agradaria que algú em digués a quin dels mítics locals de la zona hi fan les bombes més bones. Total, que com que no he trobat ningú que ho faci massa al meu gust, m’ho apuntaré per a mi,aquí al bloc i per a qui li pugui interessar.
Segurament he triat la bomba entre les 10.000 tapes que adoro tant o més, per intentar-me alliberar d’algun trauma d’aquests Freudians de tota la vida. Tanco els ulls i m’imagino a algun familiar meu renyant-me més o menys així: “ja s’ha hagut de demanar una porqueria la nena! Et traurà la gana, havent-hi aquí peix fresc i bo, és ben bé que no se’t pot dur pel món, i a sobre picant! Ja veuràs l’ullera, quan vaigis al…” Bueno, aquestes coses que sé que encara que dites de manera una mica massa enèrgiques, sortien de la bona voluntat. Seriosament, tinc com afecte especial per les bombes, perquè sóc molt fan de la cuina de tota la vida i, especialment dels plats humils als que encara avui en dia la gent considera de segona, afartapobres i que, tal i com sóc jo, m’enlluernen més si estan ben fets i crec que tenen la mateixa dignitat, que qualsevol experiment galàctic de restaurant finolis. A banda que, ostres, és un invent molt complert! Hi juguen molts elements, si es vol trobar l’equilibri perfecte en una bomba! Pot donar tanta satisfacció el joc de contrastos de textures i sabors d’una pobreta bombeta!
Què és una bomba de la Barceloneta? La bomba o bombeta de la Barceloneta, simplificant, vindria a ser una croqueta gran i rodona de patata, farcida amb carn picada i coberta amb all i oli i salsa picant. N’existeixen diverses variants i, malgrat tothom coincideix en el fet que, ha de picar, ja que una de les hipòtesis de l’origen del seu nom és que la van batejar així, perquè un client, al menjar-la, va exclamar que era una bomba, a causa del picant, el fet que molta gent sigui poc amant de la caiena, ha fet que alguns locals posin a part la salsa o directament només n’incloguin un puntet testimonial a la carn de l’interior, per no ofendre el paladar d’aquells que van amb un iogurt a la butxaca com antídot salva-papil·les.
Molta gent diu que la primera bomba de la Barceloneta va sortir de la mítica Cova Fumada, En aquest local, el client del què parlava, va batejar l’invent de manera genèrica. Alhora n’existien tres versions amb noms súper políticament incorrectes per a designar les 3 variants, depenent del grau de picantor. No en diré els noms, precisament per no ofendre ningú. Altres diuen que les bombes existien ja a altres punts de la península, però com que jo em vull centrar en Barcelona-Barceloneta, m’interessa més saber qui va ser el primer en aquest punt geogràfic.
Dit això, faré una review super complerta de totes les bombes que vagi jalant i un breu comentari del local on me les han servit.
La primera és la Bomba de “La peninsular” (Llegeix)
