Recetas tradicionales italianas
Postres i dolços italians irresistibles. Receptes casolanes, senzilles i delicioses per sorprendre.
Els ciambelloni tenen la massa semblant als plum cakes, però són en forma de roda. N’existeixen moltes variants, però potser la més comú és la bicolor, que la tenen a moltíssims bars de per aquí, on pots demanar-ne un tall per acompanyar el tè o el cafè, (pagant-la, clar). Són objectivament bons, però a l’igual que em passa amb el…
Abans d’ahir va ser el dia del «pesce d’Aprile«, el April fool’s day a la Italiana, dia que la gent aprofita per fer brometes vàries, com ara enganxar peixos de paper a l’esquena de la gent, sense que se n’adonin. Vindria a ser el nostre dia dels Sants Innocents, però en lloc del 28 de Desembre, el primer dia d’Abril.…
Volia fer tiramisú, però a mig fer, m’he adonat que havia acabat el cafè. Així que he agafat la xocolata blanca i els gerds que tenia per fer unes magdalenes i m’he posat a fer invents. Com que som gairebé a Pasqua, l’he adornat amb un conillet. De fet, si aquestes vacances tingués algún convidat, com que, a part de…
Avui és San Giuseppe, «la festa del papà». M’hauria agradat molt tenir el meu papi una mica més a prop, per poder-li regalar algunes zeppole di San Giuseppe fetes a casa, ja que m’han sortit força bones. Mentiria si digués que demà trobaré més a faltar el meu pare, que d’altres dies, perquè el trobo a faltar MOLT, SEMPRE. No…
L’únic avantatge d’un dels pocs problemes que he tingut amb la manera de ser dels romans és que sovint em feien sentir com un dels meus personatges preferits de Star Trek: El Data. Em costava entendre quan feien broma, o quan estaven enfadats i he passat més d’un mal moment fent jo broma bàsica a la catalana i trobant-me amb…
Odio la panna cotta (panacota o nata cuita), però no és una raó suficientment poderosa com per justificar que no aparegui al meu bloc. Aquest cap de setmana l’he preparat, quatre racions, perquè al meu company li agrada molt, però no us feu una idea equivocada de mi. La meva intenció no és complaure’l, sinó convertir-lo poc a poc, sense…
