Volia fer tiramisú, però a mig fer, m’he adonat que havia acabat el cafè. Així que he agafat la xocolata blanca i els gerds que tenia per fer unes magdalenes i m’he posat a fer invents. Com que som gairebé a Pasqua, l’he adornat amb un conillet. De fet, si aquestes vacances tingués algún convidat, com que, a part de…
-
-
Dolç pel dia del pare: Le zeppole di San Giuseppe
Avui és San Giuseppe, “la festa del papà”. M’hauria agradat molt tenir el meu papi una mica més a prop, per poder-li regalar algunes zeppole di San Giuseppe fetes a casa, ja que m’han sortit força bones. Mentiria si digués que demà trobaré més a faltar el meu pare, que d’altres dies, perquè el trobo a faltar MOLT, SEMPRE. No…
-
Occhi di bue, galetes farcides de melmelada o nutella
L’únic avantatge d’un dels pocs problemes que he tingut amb la manera de ser dels romans és que sovint em feien sentir com un dels meus personatges preferits de Star Trek: El Data. Em costava entendre quan feien broma, o quan estaven enfadats i he passat més d’un mal moment fent jo broma bàsica a la catalana i trobant-me amb…
-
Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar
Odio la panna cotta (panacota o nata cuita), però no és una raó suficientment poderosa com per justificar que no aparegui al meu bloc. Aquest cap de setmana l’he preparat, quatre racions, perquè al meu company li agrada molt, però no us feu una idea equivocada de mi. La meva intenció no és complaure’l, sinó convertir-lo poc a poc, sense…
-
Magdalenes Kinder amb cobertura de mascarpone
Ja sé que les magdalenes, d’italianes no en tenen res, però aquestes en concret, si al sr. Ferrero no se li hagués acudit al 1968 inventar les barretes de xocolata Kinder, no tindrien res d’especial. Fent un cop d’ull a l’info que he trobat sobre l’origen d’aquestes llaminadures, em pregunto per quina raó van triar un nom i un nen…
-
Crostata de melmelada d’albercoc
Crec que no endevinaríeu mai quin és el primer dolç que em ve al cap pensant en Itàlia. No són els famosíssims gelats, ni el tiramisú, ni tampoc la panna cotta, sinó la crostata di albicocca que em menjava els dissabtes a la tarda, al bar que ens quedava prop de casa, quan vivíem a Bracciano. No tenien mai res…
