Abans d’ahir va ser el dia del “pesce d’Aprile“, el April fool’s day a la Italiana, dia que la gent aprofita per fer brometes vàries, com ara enganxar peixos de paper a l’esquena de la gent, sense que se n’adonin. Vindria a ser el nostre dia dels Sants Innocents, però en lloc del 28 de Desembre, el primer dia d’Abril. Volia preparar alguna mena de dolç que tingués relació amb el “pesce d’Aprile”, però a part de galetes en forma de peix, no sembla que per aquí se n’estili cap d’especial. Finalment m’he decidit per una torta della Nonna, que m’agrada molt més que cap mena de galeta i feia dies que la volia posar al bloc. La recepta la vaig veure aquí. És potser la web de receptes més famosa d’Itàlia. En general s’expliquen molt bé, però segons el meu parer tenen dos petits problemes. 1.- Intentant aprofitar la mateixa explicació d’alguna massa, crema, etc, per diferents receptes que les contenen, es fan algun que altre embolic. 2 A vegades segueixen un procediment al vídeo i a la recepta escrita a sota, un altre. Si estàs acostumat a cuinar, cap problema, trobes la manera de treure’n l’aigua clara sense gairebé adonar-te d’aquestes petites imprecisions, però si no és el cas, provoquen moments de confusió. Si sabeu italià però, us la recomano, perquè pel què fa la resta és tot molt ben pensat.
La versió més famosa al voltant de l’origen d’aquest pastís diu que se’l va inventar un cuiner que es deia Guido Samorini, al seu restaurant a Florència, cansat de sentir clients que li demanaven que introduís algun postre nou a la carta. També he llegit però, que hi ha qui diu que es tracta d’un pastís que ve de la regió d’Emilia Romagna i qui diu que, en realitat és tradicional de Liguria. A mi em recorda moltíssim el pastís basc, especialment la versió que n’he preparat jo, substituint els pinyons de la recepta original de la torta della nonna per ametlles que, m’agraden més, i són molt més barates.
Per cert, no sé si sabeu que nonna vol dir àvia, en italià. Personalment, quan sento la paraula “nonna”, la primera imatge que em ve al cap és la Sora Lella fent de iaia a les pel·lícules que va fer amb el Carlo Verdone. Tot i que no són obres mestres del cinema, ni molt menys, val la pena veure-les, ni que sigui pels trossets on surt la Sora Lella, amb la seva gràcia i seu parlar romanesc. T’obliguen a convertir-te’n en fan immediatament i a lamentar no haver-la pogut conèixer en persona, ni que hagués estat perquè te’n deixes anar una de grossa sense cap mena de mirament. Una mica com el què passava amb la nostra Rafaela Aparicio. La Sora Lella es deia Elena Fabrizi i era germana del mega-hiper-genial Aldo Fabrizi. A part de la nonna romana més mítica del cinema italià dels anys 80 era també una conegudíssima cuinera i personatge estimadíssim a Roma. Un del restaurants més famosos de la ciutat és precisament el Sora Lella, a l’Illa Tiberina, que gestionava ella mateixa i ara porten la seva família. Jo no hi he anat mai i no sé si ho vull fer perquè, per bo que fos, em sembla que em desil·lusionaria, tal i com acostuma a passar amb les grandíssimes expectatives al voltant de quelcom idealitzat fins extrems del tot exagerats. No sé si la Sora Lella va fer mai un pastís de la Nonna, però vés si no hauria estat autèntic, veure la nonna més eixerida d’itàlia portant una torta de la nonna a taula tot dient: “Questa torta con le mandorle è la morte sua!”
La fitxa
- Per la massa:
- 400 g de farina per rebosteria
- 150 g de sucre de llustre
- 1 bosseta de vainilla (0,5 g)
- 1 polsim de sal
- 4 rovells d'ou
- 200 g de mantega
- Per la crema:
- 1 l de llet
- 1 beina de vainilla
- 8 rovells d'ou
- 80 g de farina
- 250 g de sucre
- La pell ratllada de mitja llimona
- Preparació de la crema:
- Poseu a escalfar 750 ml de llet amb la beina de vainilla, a la qual haureu prèviament fet un tall longitudinal de dalt a baix.
- Pareu el foc quan la llet estigui a punt de començar a bullir i deixeu-la refredar.
- Mentrestant bateu els rovells d'ous amb el sucre i la pell ratllada de mitja llimona, fins que formin una crema clara i espumosa.
- Quan siguin ben lligats, afegiu-hi mica en mica la farina passada pel sedàs, sense deixar de remenar. Afegiu-hi la llet que no havíeu posat a escalfar, igualment sense deixar de remenar.
- Retireu la beina de vainilla de la llet i afegiu-hi el compost d'ou.
- Escalfeu la crema a foc ben lent, remenant-la constantment amb un cullerot de fusta, perquè no s'hi facin grumolls, fins que sigui ben espessa.
- Deixeu-la refredar ben plana, recoberta totalment amb film de plàstic, perquè no s'hi faci crosta.
- Preparació de la massa:
- Amasseu la farina, la mantega tallada a trossets (acabada de sortir de la nevera) i el polsim del sal, fins obtenir una massa de consistència sorrenca. (Si ho podeu fer amb un robot de cuina o una picadora, millor)
- Poseu la massa damunt el marbre, i feu-hi un forat al mig, dins del qual afegireu els ous, la vainilla i el sucre, i amasseu-la ràpidament fins que sigui compacte.
- Preneu la pasta, en feu una bola, l'emboliqueu amb film de plàstic i la deixeu al menys una hora a la nevera.
- Traieu la massa de la nevera, traieu-la del plàstic i dividiu-la de la següent manera: Dos terços de la massa per la base del pastís; Un terç per la tapa del pastís.
- Poseu a escalfar el forn a 180 graus.
- Aplaneu la massa per la base amb el corró.
- Unteu el motlle amb mantega i farina. Col·loqueu-hi dins la pasta, tallant-ne la que sobreïx del motlle, i repartiu-hi per la superfície unes quantes punxades amb la punta d'una forquilla.
- Ompliu el pastís amb la crema.
- Aplaneu la massa per la tapa amb el corró.
- Col·loqueu-la damunt la crema i repartiu-hi també per la superfície unes quantes punxades amb la punta d'una forquilla.
- Uniu la vora de la base i de la tapa, pressionant-ne tot el contorn amb la forquilla.
- Repartiu-hi les ametlles filetejades pel damunt.
- Enforneu-la 45 minuts.
- Enfarineu-la amb sucre de llustre, un cop sigui freda.
- Deixeu-la al menys 30 minuts a la nevera abans de servir-la.
