Avui sí, que us porto una combinació catalano-italiana de bandera, ja que he tornat a Sabadell. Fusilli amb mel i mató. No us espanteu i penseu que m’he posat a fer barreges de festa infantil fanta-nocilla-patates xips, perquè no. És boníssima i es fa tan ràpidament que la podeu preparar amb els convidats ja pràcticament a taula o qualsevol dia d’aquests de calor, que no et deixen amb ganes de res més que passar-te la nit al carrer buscant la fresca o posar-te en remull… O les dues coses
Encara que s’assemblen força, el mató, la ricotta i el “requesón” no són ben bé el mateix, però tenen un sabor i textura molt i molt similars. En un principi volia preparar aquesta recepta amb ricotta, però m’he acabat deixant convèncer pel mató per dues raons: 1. Sí, encara que no en tenen per tot arreu, es troba ricotta en alguns supermercats o tendes especialitzades, però acostumada al preu que té la ricotta a Itàlia, em feia una mica de mandra pagar-ne el què en demanaven, encara que comprengui perfectament que tot allò que és d’importació, lògicament, costa més que al seu país d’origen. 2.- Perquè encara que n’hagi trobat d’una marca coneguda i que no està malament, no és de les més bones. Per tant, he preferit fer un invent, a veure què passava, perquè em semblava més assenyat comprar un mató bo, que sortia més bé de preu, que ricotta que em feien pagar un xic cara i que tampoc era res de l’altre món. A banda que, la gràcia també està en aquest detalls, no? Adaptar-se als ingredients que tens més a mà, d’aquí, utilitzant-los a la italiana i fer proves. A més, que, no és per res, però aquests fusilli m’has sortit molt i molt bons. Igualment amb el bacó, que d’italià no en té res, però que he afegit al plat seguint la mateixa lògica i la mandra que em feia estrenar una peça de guanciale que m’he dut de Roma i que reservo per fer matriciane per a enlluernar a tots els què em vinguin a veure a la meva nova casa, en dies que no faci tanta calda com en els d’aquesta setmana.
Aquesta recepta no és res més que una mena de… No m’atreveixo a dir-ne evolució de la pasta alla ricotta, perquè sona pretenciós o molt Digimon, dibuixos rabiosos a més no poder, així que diem-ne, parenta catalana que se m’ha acudit. Hi he afegit també una mica de mel i nous, sense passar-me, perquè també em feia gràcia fer un homenatge a la mel i mató, a banda que el dolç de la mel amb els encenalls del bacó són boníssims. Tot i el què pugui semblar, no és extremadament pesada de pair, ja que de bacó n’hi va poc, però si sou vegetarians o simplement voleu fer-la una mica més light, us sortirà igualment bona sense el bacó. Per no dir que, si la feu només amb ricotta o mató, el pebre i la nou moscada tindreu el que ve a ser la recepta típica de pasta alla ricotta italiana de tota la vida, però us perdreu la part que a mi me la fa més interessant: Els petits puntets de contrast dolços-salats-frescs de la mel, el bacó i la menta i la textura de la picada de nous que fa que al mastegar notis quelcom més en boca que la forquillada de pasta.
La fitxa
- 200g de fusilli.
- 200 g de mató
- 50 g de bacó
- 40 g de nous pelades
- 6 fulles de menta
- Mel
- Pebre negra
- Nou moscada
- Sal
- Poseu al foc l'aigua per bullir els fusilli.
- Fregiu els talls de bacó sense oli, lentament, fins que siguin ben cruixents i deixeu-los refredar damunt paper de cuina.
- Piqueu les nous pelades amb el morter, reservant-ne alguna, si voleu, per la decoració.
- Dins un bol, aixafeu-hi el mató, barrejant-lo amb un polsim de nou moscada i pebre negre a gust.
- Preneu mig cullerot d'aigua de cocció de la pasta, afegiu-la al mató i remeneu. (Si voleu que sigui una mica més líquida, afegiu-hi més aigua de cocció.)
- Coleu la pasta i incorporeu-hi la salsa de mató.
- Emplateu la pasta, escampant-hi pel damunt una cullerada de nou picada, uns bocins de bacon, la menta esbocinada amb els dits i un fil de mel.
