Preparar albergínies a la parmesana (parmigiana di melanzane) és molt fàcil i és un plat barat i molt suculent, que atipa molt. Per tant, tot i que purgar les albergínies i fregir-les és una mica més entretingut, repeteixo, que no difícil, val molt la pena preparar-lo, perquè amb poca cosa més arregles un sopar o un dinar, deixant els convidats, vegetarians inclosos, més que satisfets.
Les albergínies a la parmesana no deuen el seu nom ni a la ciutat o la provínica de Parma, ni al formatge parmesà que, en moltes versions s’inclou en la recepta. El plat és reconegut oficialment com a sicilià i es diu que parmigiana deriva de la paraula parmiciana, també en sicilià, que es refereix als llistons que, un damunt de l’altre, fan una persiana, forma que recorda a les capes d’ingredients que componen la parmigiana di melanzane.
Tot i així, jo he preparat una parmigiana a la napolitana que, a diferència de les d’altres llocs d’itàlia, porta mozzarella, ja que així, personalment, m’agrada molt més.
Espero que en gaudiu tant com jo!
Visita el meu canal de YouTube
Si encara no ho has fet, et convido a subscriure't al meu canal de YouTube per no perdre cap recepta nova.No oblidis seguir-me a Instagram! Allà comparteixo més receptes, trucs i contingut especial per als amants de la cuina italiana.
Les últimes videoreceptes del meu canal!
La fitxa
- 2 albergínies mitjanes
- 250 g de mozzarella
- 500 g de tomàquet de pera madur ratllat (sense pell, ni les llavors i la part gelatinosa que les envolten)
- 1 ceba mitjana
- 80 g de parmesà ratllat
- 10 fulles d'alfàbrega
- 100 g de farina de blat
- Oli d'oliva verge
- Sal
- Pebre negre
- Traieu la cua a les albergínies i talleu-les a làmines de mig cm. aprox. (Si voleu podeu pelar completament les albergínies).
- Saleu les làmines d'albergínia amb sal grossa i coloqueu-les dins un colador a capes. Tapeu-les amb un plat i poseu-hi algun objecte pesant, com si les volguéssiu premsar. Deixeu-les així durant una hora. Veureu que deixen anar una mica d'aigua marró. D'aquesta manera n'eliminareu l'amargor.
- Talleu la mozzarella a làmines fines, emboliqueu les làmines amb paper de cuina i deixeu-les dins la nevera fins que l'hàgiu d'utilitzar. Així n'eliminareu l'excés d'aigua.
- Sofregiu la ceba tallada ben menuda amb un raig d'oli.
- Quan la ceba sigui cuita, afegiu-hi el tomàquet ratllat, que haureu prèviament pelat i buidat de llavors i la gelatina que les envolten. Deixeu que es sofregeixi a foc moderat per mitja hora-tres quarts o el temps que li calgui per perdre tota la seva aciditat. (Depèn del tipus de tomàquet)
- Quan el sofregit sigui gairebé al punt, salpebreu-lo. Afegiu-hi tres o quatre fulles d'alfàbrega, remeneu-lo i apagueu el foc.
- Esbandiu les làmines d'albergínia amb aigua freda per eliminar-ne les restes de sal.
- Eixugueu-les amb paper de cuina i enfarineu-les.
- Fregiu-les en oli abundant i, un cop fregides, dipositeu-les damunt un plat cobert amb paper de cuina, perquè perdin l'excés d'oli.
- Preescalfeu el forn a 160 graus.
- Feu capes de sofregit, d'albergínia, mozarella, alguna fulla d'alfàbrega, sofregit i parmesà, com si féssiu lasagna.
- El darrer estrat ha de ser ben cobert amb parmesà.
- Enforneu la safata a 160 graus durant mitja hora.
- Gratineu la safata durant els darrers 5 minuts.
2 Comentaris
Anònim
plats saborosos i fàcils de fer. Gustosa cuina mediterrània.
Mia Mattarello
Moltíssimes gràcies pel teu comentari! Espero que et siguin ben útils aquestes receptes! Merci!