Albergínies a la parmesana (parmigiana di melanzane)

Preparar albergínies a la parmesana (parmigiana di melanzane) és molt fàcil i és un plat barat i molt suculent, que atipa molt. Per tant, tot i que purgar les albergínies i fregir-les és una mica més entretingut, repeteixo, que no difícil, val molt la pena preparar-lo, perquè amb poca cosa més arregles un sopar o un dinar, deixant els convidats, vegetarians inclosos, més que satisfets.

Les albergínies a la parmesana no deuen el seu nom ni a la ciutat o la provínica de Parma, ni al formatge parmesà que, en moltes versions s’inclou en la recepta. El plat és reconegut oficialment com a sicilià i es diu que parmigiana deriva de la paraula parmiciana, també en sicilià, que es refereix als llistons que, un damunt de l’altre, fan una persiana, forma que recorda a les capes d’ingredients que componen la parmigiana di melanzane.

Tot i així, jo he preparat una parmigiana a la napolitana que, a diferència de les d’altres llocs d’itàlia, porta mozzarella, ja que així, personalment, m’agrada molt més.

Espero que en gaudiu tant com jo!

Albergínies a la parmesana (parmigiana di melanzane)

Autor: La ragazza col mattarello

Número de raciones: 2

Tiempo de preparación:  1 hora

Tiempo de cocción:  1 hora 50 minutos

Tiempo total:  2 horas 50 minutos

Ingredientes

• 2 albergínies mitjanes
• 250 g de mozzarella
• 500 g de tomàquet de pera madur ratllat (sense pell, ni les llavors i la part gelatinosa que les envolten)
• 1 ceba mitjana
• 80 g de parmesà ratllat
• 10 fulles d'alfàbrega
• 100 g de farina de blat
• Oli d'oliva verge
• Sal
• Pebre negre

Instrucciones

1. Traieu la cua a les albergínies i talleu-les a làmines de mig cm. aprox. (Si voleu podeu pelar completament les albergínies).
2. Saleu les làmines d'albergínia amb sal grossa i coloqueu-les dins un colador a capes. Tapeu-les amb un plat i poseu-hi algun objecte pesant, com si les volguéssiu premsar. Deixeu-les així durant una hora. Veureu que deixen anar una mica d'aigua marró. D'aquesta manera n'eliminareu l'amargor.
3. Talleu la mozzarella a làmines fines, emboliqueu les làmines amb paper de cuina i deixeu-les dins la nevera fins que l'hàgiu d'utilitzar. Així n'eliminareu l'excés d'aigua.
4. Sofregiu la ceba tallada ben menuda amb un raig d'oli.
5. Quan la ceba sigui cuita, afegiu-hi el tomàquet ratllat, que haureu prèviament pelat i buidat de llavors i la gelatina que les envolten. Deixeu que es sofregeixi a foc moderat per mitja hora-tres quarts o el temps que li calgui per perdre tota la seva aciditat. (Depèn del tipus de tomàquet)
6. Quan el sofregit sigui gairebé al punt, salpebreu-lo. Afegiu-hi tres o quatre fulles d'alfàbrega, remeneu-lo i apagueu el foc.
7. Esbandiu les làmines d'albergínia amb aigua freda per eliminar-ne les restes de sal.
8. Eixugueu-les amb paper de cuina i enfarineu-les.
9. Fregiu-les en oli abundant i, un cop fregides, dipositeu-les damunt un plat cobert amb paper de cuina, perquè perdin l'excés d'oli.
10. Preescalfeu el forn a 160 graus.
11. Feu capes de sofregit, d'albergínia, mozarella, alguna fulla d'alfàbrega, sofregit i parmesà, com si féssiu lasagna.
12. El darrer estrat ha de ser ben cobert amb parmesà.
13. Enforneu la safata a 160 graus durant mitja hora.
14. Gratineu la safata durant els darrers 5 minuts.

3.2.1311