La  meva llaminadura preferida: La crostata de llimona coberta amb merenga italiana (crostata meringata al limone). No sé si sabeu que existeixen diferents tipus de merenga. Les més utilitzades són la francesa i la italiana. Per fer aquest tipus de crostata la francesa no va bé. La italiana es cou mentre es prepara, a través de l’almívar calent que anem…

Unes altres postres refrescants i fàcils, però amb una barreja de sabors prou original, com per convertir-se immediatament en el vostre candidat preferit, per al proper sopar d’amics a casa. M’agrada molt el formatge gorgonzola, però no l’havia provat mai en un gelat, així que, un cop més, m’he animat a provar algun experiment. Sol, no em venia de gust un gran què, però tampoc volia caure en la típica combinació pera i gorgonzola, encara que, per cert, com a farciment per ravioli és fantàstic. He provat que tal quedava amb altres fruites de temporada, però al final m’he quedat amb els préssecs i hi he afegit també ametllats: Trio de luxe. Parlant de gelats, malauradament cada cop que me’n menjo un em ve al cap…

Resulta infinitament més fàcil i pràctic preparar un bon semifreddo, que un gelat de tercera divisió. Així que, si us ve de gust variar,deixar de banda per un moment les postres més típiques de l’estiu, sense haver amb això de renunciar al punt gelat en boca, que s’agraeix tant amb la que ens està caient al damunt aquests dies, aquestes postres us interessaran. El semifreddo és italià, tot i que s’assembla al parfait francès. No he trobat informació prou fiable ni clara al voltant de la seva història. Hi ha qui assegura que se’l…

Els baci di dama són unes pastes típiques del Piemont que es diuen així perquè, fent un esforç més o menys gran d’imaginació, les dues galetes unides per la xocolata haurien de recordar als llavis de dues persones besant-se. Es poden fer amb ametlles o avellanes i normalment van unides amb xocolata gianduia, (amb llet i avellanes), però a mi…

Estic orgullossíssima d’aquest braç de gitano, perquè reflexa perfectament l’estat en el què estava abans de posar-m’hi. Enyorava del meu país i volia un postre que me’l recordés, sense oblidar que sóc a Itàlia, i m’havien agafat ganes de fer experiments, després d’haver-me passat el dia bocabadada, llegint notícies al voltant del trionf del Celler de Can Roca, com a…

Ja tenim aquí les maduixes bones i a bon preu! Aquest any em venia de gust estrenar-ne la temporada d’alguna manera una mica menys típica que amb la nata o el suc de taronja. Així que he decidit fer-ne aquestes crostatine, afegint-hi de manera més o menys subtil, alguns ingredients que s’hi combinen a la perfecció. Com recordareu, ja us…