Una de les primeres preguntes que vaig fer als indígenes de la zona, va ser si la pasta de coloraines, que gairebé tothom et porta com a detallet del viatge a Itàlia, i que normalment s’acaba caducant, perquè fa llàstima menjar de tan cuqui, s’utilitzava mai a les llars italianes o bé era només un altre invent per a turistes, un xic més amable que els davantals o calçotets adornats amb una fotografia de les parts íntimes d’alguna estàtua famosa. (Si no sabeu de quina pasta parlo, us deixo aquest video per il·lustrar-vos, que a més em transmet la mateixa angoixa i crisis existencial que el producte en sí). Tal i com em temia, tot i que a Itàlia l’oferta de tipus de pasta als supermercats és molt i molt més extensa que als de casa nostra en quant a formes, les coloraines absurdes només les trobes a can guiri. Els fusilli lunghi pertanyen, segons el meu criteri de no nativa, però prou familiaritzada amb els costums locals, a pasta divertida, però emprada a les cuines italianes i em sembla que es pot trobar a grans àrees comercials catalanes sense massa problemes. Si la trobéssiu de la marca napolitana Garofalo, ja seria la repera.
A mi m’encanta i és una de les preferides de molts italians. Si no, la podeu preparar també amb fusilli normals i va igualment bé. No he trobat cap versió d’aquesta recepta amb l’escorça de llimona. Normalment si se m’acut alguna cosa pel meu compte, busco si se li ha acudit ja a algú altre. Sigui per sentir-me llesta o meditar si és una bona idea. No ha estat el cas, tot i que, qui sap, una tampoc té tot el temps del món per llegir tot el què surt al buscador. Ho he fet, com el qui ja pensa en el vichy, després d’endrapar-se uns peus de porc. Per donar un toc àcid, però agradable, en contrast al greix de la botifarra. Per acabar i dormir tranquil·la admeto que, abans d’anar a parar aquí, em feia molta gràcia que em portessin d’Itàlia productes que semblaven més aviat sortits de la fàbrica de Willy Wonka i sí, també van acabar sovint a les escombraries, per tal d’evitar que una plaga corcs, que demanaven a crits escapar del plàstic, envaïssin els altres paquets de pasta ordinaris.
Visita el meu canal de YouTube
Si encara no ho has fet, et convido a subscriure't al meu canal de YouTube per no perdre cap recepta nova.No oblidis seguir-me a Instagram! Allà comparteixo més receptes, trucs i contingut especial per als amants de la cuina italiana.
Les últimes videoreceptes del meu canal!
La fitxa
- 250 g de fusilli lunghi
- 2 botifarres mitjanes (150 g més o menys)
- 500 g d'espinacs frescos
- 1 bitxo
- 1 gra d'all
- Pecorino o bé parmigiano ratllat.
- 50 ml de vi blanc sec.
- Una cullereta de cafè de pell de llimona ratllada.
- Una culleradeta de cafè de suc de llimona.
- Pebre negre.
- Sal
- Oli
- Poseu una paella mitjana al foc amb un bon raig d’oli i daureu-hi el gra d’all i el bitxo a foc baix.
- Retirem l’all i el bitxo de la paella, aviveu lleugerament el foc i afegiu-hi els espinacs. Els sofregiu entre quatre i cinc minuts, fins que hagin reduït el seu volum, però sense que es panseixin fins convertir-se en farinetes negres.
- En una altra paella, prou gran com per poder-hi barrejar la botifarra, la pasta i els espinacs, escalfeu-hi un raig d’oli i afegiu-hi la carn de les botifarres, que haureu prèviament tret de dins del budell i esmicolat.
- Quan els trocets de botifarra siguin rossos, hi afegiu el vi i els deixeu reduir 3 o 4 minuts, fins que s’hagi evaporat l’alcohol i la botifarra sembli gairebé confitada.
- Ratllem una culleradeta de cafè d’escorça de llimona, n’espremeu una altra de suc de la llimona i els afegiu a la botifarra. Remeneu una mica, deixeu passar 2 minuts. Tasteu, rectifiqueu de sal si cal i apagueu el foc.
- Poseu la pasta a bullir amb força aigua, (no hi afegiu la sal fins que no bulli o li costarà més arrencar el bull). Quan la pasta sigui gairebé al dente, la coleu i la barregeu amb la botifarra un parell de minuts a foc lent amb mig cullerot d’aigua de cocció de la pasta.
- Apagueu el foc, hi afegiu els espinacs, pebre a gust i ho acabeu de barrejar tot, del tot.
- Serviu el plat amb una mica de pecorino o parmigiano ratllat al damunt del plat de pasta.
- Nota 1: Per anar més de pressa i evitar haver de reescalfar la butifarra i els espinacs quan la pasta sigui gairebé al dente, podeu posar l’aigua a bullir al mateix moment que comenceu a fer la botifarra i els espinacs. Tot depèn de quants fogons tingueu o de la vostra capacitat “multitask”.
- Nota 2: No us passeu amb la llimona!