Postres,  Receptes

Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar

Odio la panna cotta (panacota o nata cuita), però no és una raó suficientment poderosa com per justificar que no aparegui al meu bloc. Aquest cap de setmana l’he preparat, quatre racions, perquè al meu company li agrada molt, però no us feu una idea equivocada de mi. La meva intenció no és complaure’l, sinó convertir-lo poc a poc, sense que gairebé se n’adoni, en un barril humà. Sembla ser que és un mètode de prevenció “anti-bitches” força eficaç, ja que per la banda diners, no és que amb ell pugin fer gran negoci. Va bé, és mentida, en realitat el meu pla és molt més mesquí, però no us l’escriuré, perquè no m’agradaria espantar-vos. A més, tampoc m’agradaria, a aquestes alçades, fer sospitar al personal, que soc més llesta i filla de Winnie de Pooh, del què semblo.

Però deixem estar els meus problemes domèstics i tornem al què interessa. Encara que, d’origen piemeontés, la panna cotta es menja arreu d’Itàlia i part de l’estranger. La part que m’agrada més d’escriure al bloc és buscar les discusions que normalment giren al voltant de la millor o més tradicional manera de preparar una recepta. M’encanta, quan la gent es baralla i s’indigna per qüestions que no són de vida o mort. Naturalment, si m’ho puc mirar a certa distància.  En el cas de la panna cotta, amb els meus humils mitjans de súper amateur de la cuina, l’única polèmica que us en puc transmetre és al voltant de la gelatina de cua de peix Vs clara d’ou per quallar-la. Encara que la majoria de receptes que es troben de panna cotta porten gelatina, hi ha qui diu que és millor fer-la amb clara d’ou, perquè així pren una consistència més cremosa. No ho he provat mai, però si, com diuen, amb l’ou esdevé menys blop-blop, podria fins i tot arribar-me a agradar. Tot i així, he decidit preparar-la amb la gelatina, perquè gairebé tothom la fa d’aquesta manera i és molt més fàcil, que haver-se de matar a coure-la al bany maria. Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar ~ Postres Receptes  ~ La ragazza col mattarello

L’he acompanyat amb amarene Fabbri,  unes guindes “enxaropades” que són “la fine del mondo”, que diuen per aquí. La Fabbri, empresa de licors i xarops bolonyesa, nascuda al 1905, es va fer famosa a partir dels anys trenta precisament arran de la comercialització d’aquestes guindes que, a més, van tenir la genial idea de vendre en aquests característics pots blancs i blaus tan bufons. A Catalunya és un xic més difícil trobar-les, però no us preocupeu. No les han de dur per força. Si no sabeu d’on treure les amarene sciroppate feu-lo amb cireretes en almívar, que anirán igualment bé! A la majoria de restaurants la serveixen amb melmelada, mel o nutella. Fins i tot amb nata muntada i fresons. Si no sabeu d’on treure les amarene sciroppate feu-lo amb cireretes en almívar, que anirán igualment bé!Acompanyeu-les amb el què vulgueu. (Xoriço no. No intenteu espanyolitzar-la a la manera anglesa)

Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar ~ Postres Receptes  ~ La ragazza col mattarello

La fitxa

Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar
Illa de panna cotta (panacota o nata cuita) amb amarene sciroppate o cireretes en almívar ~ Postres Receptes  ~ La ragazza col mattarello
Autor:
Número de raciones: 4
Tiempo de preparación: 
Tiempo de cocción: 
Tiempo total: 
Ingredientes
  • 500 g de nata líquida
  • 120 g de sucre
  • 1 beina de vainilla
  • 3 fulles/6 g de gelatina (cua de peix)
  • Xarop de guindes (Opcional. Hi podeu posar el què vulgueu)
Instrucciones
  1. Poseu les fulles de gelatina en un bol ple d'aigua freda durant un quart d'hora.
  2. Poseu a escalfar a foc lent la nata, el sucre i la beina de vainilla a la qual haureu prèviament fet una incisió de dalt a baix del tronc.
  3. Important: Remeneu els ingredients amb una cullera de fusta durant tot el procés de preparació de la panna cotta.
  4. Quan el sucre s'hagi diluït, afegir-hi les fulles de gelatina ben escorregudes. Continueu remenant fins que s'hagi desfet la gelatina.
  5. Apagueu el foc quan arrenqui tot plegat el bull.
  6. Aboqueu la panna cotta dins de motlles o vasets i deixeu-los com a mínim 6 hores dins la nevera.
  7. Per treure la panna cotta del motlle, poseu-lo dins un bol amb aigua molt calenta 2 o 3 segons i després bolqueu la panna cotta damunt el plat, com si fos un flam.
  8. La panna cotta es pot acompanyar de mil maneres diverses. Jo ho he fet amb xarop de/i guindes, que per aquí és molt popular. Si no trobeu amarene podeu acompanyar-la amb melmelada, mel, nutella, maduixots, fruits del bosc, etc... Tot el què quedaria bé amb un iogurt.

Si et va agradar la meva recepta, votala! Gràcies!

1 estrella2 estrelles3 estrelles4 estrelles5 estrelles (Sense valoració)

Un comentari

  • Eugènia Villar Raurich

    El gif es lo millor! A part de, com sempre, els links. T'ho diria exactament a cada post, que em fan molta risa les referències que linkejes, però al final semblarà peloteo! La panna cotta pertany al grup de postres dels cuals la relació yummiyummi/calòrica no em compensa, però de tan fàcil entren ganes de fer-ne! Es deu poder fer de xocolata?

    BTW: acabo d'adonar-me de que panna cotta vol dir nata cuita, per què vol dir això oi? Una revelació que he tingut….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *