Hola! El meu nom és Mia Villar Raurich. Vaig viure uns anys a Itàlia, a Roma, i allà em vaig enamorar de la seva cuina, que no s’assemblava gairebé en res al menjar italià que havia provat abans al meu país i que m’havia fet avorrir-lo. Allà vaig començar el blog, com a hobby i per mostrar als meus amics com es menjava realment allà i com preparar-ho. En tornar a Barcelona, em vaig apuntar i diplomar en un curs de formació intensiva per a cuiner a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, per així millorar els meus dots culinaris en general.
Vaig treballar breument al restaurant Piccola Cucina Italiana de Sant Cugat, on el gran Vittorio Giordano em va ensenyar moltíssim més sobre cuina en poc temps que a qualsevol escola, però al final es va tornar incompatible amb la feina amb la qual em guanyo realment la vida i vaig haver de deixar-ho. No obstant això, sempre busco la manera de mantenir viva aquesta vocació: actualment soc la cuinera encarregada d’impartir els tallers presencials «Sabors d’Itàlia al Mercat» al Mercat Central de Sabadell. És un projecte oficial a la meva ciutat que em fa una il·lusió enorme, ja que em permet difondre l’autèntica cultura gastronòmica italiana utilitzant el producte fresc del mercat, acostant-me cada vegada més al meu somni de dedicar-me a això a temps complet.
Torno molt sovint a Roma, ja que el meu marit és d’allà, i quan gaudim de vacances, el 90% de les nostres destinacions són a altres punts d’Itàlia que ens encanten, o per conèixer-ne de nous dels quals sempre acabem enamorats, amb una missió prioritària: conèixer la cuina tradicional d’aquella regió per continuar aprenent al voltant de les bondats de la gastronomia italiana.
En aquest blog trobareu un munt de receptes tradicionals italianes, amb instruccions per preparar-les realment com ho fan allà, aquestes que en segons quins restaurants maltracten per desconeixement o necessitat d’adaptar-les al públic que s’hi ha acostumat i prefereix la pasta tova, carbonares amb nata, etc. També algunes receptes una mica més fusió, nascudes de les ganes d’agermanar cultures, fent servir el millor de cada casa. Finalment, algunes recomanacions de restaurants a Itàlia que ens han encantat, molt útils per a qui vagi de viatge i es deixi aconsellar per algú con coneixement i objectivitat sobre el tema.
El nom del blog sorgeix del fet que soc molt fan de la pel·lícula La Ragazza con la Pistola, i de la seva actriu protagonista i el seu director en general: Monica Vitti i Mario Monicelli.
Ella, com jo, marxava a l’estranger i s’havia d’adaptar als costums d’altres gents. Ella tenia una pistola per venjar el seu honor; jo tinc el corró de cuina per estendre la pasta.
