Sí, això que surt al fons de la foto és vi del Dràcula. Perdó, Merlot Dracula. Ens el va regalar un veí que teníem quan vivíem a Bracciano, com a souvenir de Romania, la seva terra natal. Confesso que l’he posat només per fer bonic a la foto, perquè encara no l’hem obert. Ja sé que no hi ha cosa més lletja, que vendre un regal, però en cas que anés malament la feina i haguéssim d’inventar-nos noves fonts d’ingressos, en podria treure alguna cosa, venent-la a algú més freak i amb més recursos econòmics. Hauria d’estar força desesperada però, ja que m’agradaria molt conservar aquest record dels meus antics veïns, perquè eren molt bona gent.
Avui toca un risotto. Un altre primer típicament italià que, a l’igual que la pasta, pot preparar-se de tantíssimes maneres diferents. Sembla ser que els espanyols van ser els responsables de la introducció de l’arròs a la dieta italiana, durant l’època que governaven del regne de Nàpols, al segle XIV . Als napolitans però, l’arròs mai els va poder robar el lloc de la pasta com a primer plat preferit i no en van fer massa invents. Va ser a les regions del nord, on van donar més usos a aquest gra i se’ls considera els vertaders inventors del risotto. La base dels risotto és sempre més o menys igual. Ceba sofregida amb mantega i/o oli d’oliva, vi blanc sec i brou, vegetal o animal, depenent dels altres ingredients que el componen. El més conegut és el risotto a la milanesa, que com a ingredients que el caracteritzen té el safrà i la medul·la de bou.
Jo però, he triat el risotto amb radicchio, botifarra i cervesa, perquè personalment compta amb el mèrit de fer-me atractiva una de les verdures més típiques del país, però que normalment prefereixo evitar: El radicchio. El radicchio és una varietat de xicòria, com ja he dit, molt apreciada en la cuina italiana. Es prepara moltíssim a la brasa, però a mi només m’agrada quan és coprotagonista d’un plat, on es combini amb quelcom, que m’impedeixi sentir-ne només el seu gust amarg, com ara butifarra en aquest risotto, per exemple.
La fitxa
- 1 escalunya
- 200 g de radicchio
- 170 g d'arròs per risotto cannaroli o arborio
- 100 g de botifarra
- Mig got de cervesa vermella o rossa forta
- 600 ml de brou vegetal
- 15 g de mantega
- Oli d'oliva
- Talleu a tires les fulles de radicchio i ben menuda, l'escalunya.
- Escalfeu un parell de cullerades d'oli i la mantega en una paella mitjana.
- Quan la mantega s'hagi desfet, afegiu-hi la ceba i deixeu-la coure a foc molt let durant 10 minuts.
- Afegiu-hi la botifarra, que prèviament haureu tret de dins del budell i esmicolat, i deixeu-la enrossir.
- Afegiu-hi el radicchio i remeneu-lo, fins que sigui ben tou, però sense que es desfaci.
- Incorporeu-hi l'arròs, i, sense deixar de remenar, deixeu-lo que es torri un parell de minuts.
- Aboqueu-hi la cervesa i, quan s'hagi evaporat, comenceu-hi a incorporar el brou. Primer un cullerot i, un cop hagi estat absorbit, un altre i així, successivament, fins que l'arròs sigui al punt. És difícil calcular la quantitat exacta de brou que necessita un risotto, ja que depèn de diversos factors. Seguint aquest procediment, no correm el risc d'haver-n'hi afegit més del compte.