I la recepta d’avui és un altre clàssic: Pasta al pesto genovès, condiment òptim per a la pasta, quan no hi ha ganes de passar calor al costat dels fogons, en dies que ja de per si cremen, com avui, per exemple.
Aquest tipus de pesto, com el seu nom indica, és un condiment típic de la Ligúria, la capital és Gènova, i pot usar-se per condimentar minestres, amanides, untar en torrades, patates al forn o, com en el cas de la recepta d’avui , com a salsa per a la pasta.
Preparar el pesto genovès pot ser extremadament fàcil o una miqueta més complicat, depenent dels instruments que s’usin per picar-ne els ingredients: Batedora o morter. Amb la batedora el tens llest en 30 segons. Amb el morter es triga una miqueta més i s’ha de seguir un ordre específic quan s’afegeixen els ingredients, a mesura que es va elaborant, però hi ha menys perill que l’alfàbrega es torni fosca. L’alfàbrega és delicades i la calor i poc esmolat de les fulles d’aquests aparells podeu oxidar-la fàcilment.
Encara que allò ideal d’un pesto és l’equilibri entre els sabors dels ingredients que el componen, la proporció entre ells i de la quantitat que un en barreja amb la pasta pot variar depenent de les preferències personals de qui el prepara. Per exemple, molta gent té problemes amb l’all. Doncs es posa menys all, i solucionat. Jo hi poso una mica menys d’oli i menys quantitat de pesto a la pasta, que la majoria de gent que conec, perquè prefereixo que el conjunt sigui menys pesat, que formi una salsa més caldosa, que no pastosa amb l’aigua de cocció. M’agrada i així evito també pasar-me tota la tarda, sentint com si tingués una bassa d’oli a l’estómac. Proveu i modifiqueu en relació als vostres gustos i ja em direu què tal!
Veure vídeo
La fitxa
- 160 g de linguine o un altre tipus de pasta llarga
- Mig gra d'all
- 25 g d'alfàbrega
- 20 g de pinyons sense closca
- 30 g de parmesà ratllat
- 15 g de pecorino sard ratllat o formatge d'ovella molt curat, sec
- 40 ml d'oli d'oliva verge
- Sal grossa
- Renteu les fulles d'alfàbrega amb un drap o paper de cuina humit molt delicadament, per evitar que se n'oxidin les fulles.
- Si es desitja fer pasta amb el pesto, es pot posar l'aigua a bullir en el moment en què es comença a elaborar la salsa.
- Poseu l'all, al qual prèviament haureu tret l'ànima, i un pessic de sal grossa en un morter i piqueu-lo fins que adquireixi la textura d'una crema.
- Afegiu les fulles d'alfàbrega i una altra mica de sal al morter.
- Aixafeu les fulles contra les parets del contenidor amb la mà de morter, fins que tinguin la consistència d'un puré verd intens.
- Incorporeu els pinyons, fins que formin una pasta homogènia amb la resta d'ingredients del morter.
- Afegiu els formatges ratllats sense deixar de aixafar i donar voltes al pesto, perquè tot es barregi bé.
- Incorporeu l'oli i lligueu-lo bé amb la resta d'ingredients.
- Afegiu un cullerot d'aigua de cocció al pesto, perquè quedi una mica menys dens i remeneu-lo bé.
- Barregeu bé la pasta amb el pesto i ja la podeu servir servir.
- Important: Si no disposeu de pecorino sard o un substitut prou sec, es pot substituir per mes parmesà, que és fàcil de trobar en qualsevol super. El gust no és el mateix, però un formatge que no sigui prou sec pot fer grumolls en el moment que s'afegeix el cullerot d'aigua de cocció al pesto.
- Important 2: Molta gent fa el pesto amb la batedora, però les fulles s'escalfen i oxiden una mica l'alfàbrega al tallar-la.
