He estat a punt de no penjar aquesta recepta, perquè algú m’ha dit, tot arrufant el nas, que era menjar de iaies. No n’he fet cas, perquè 1.- A mi m’encanten els invents de les iaies i ruc el què digui que iaia és antònim fixe de modernitat. Només cal veure, per exemple, quines idees té aquesta nonna italiana 2.- Sabíeu que la stracciatella, a part del gelat és també un tipus de formatge i la sopa que us explicaré a continuació? Jo abans de venir a viure a Roma, no. He preguntat a uns quants no natius i tampoc ho sabien. Per tant, podria resultar interessant, ni que sigui a nivell de coneixement de plats “exòtics”. 3.- Quina porqueria de bloc seria aquest, si no parlés en un moment o altre d’una sopa tan típicament romana. 4.- Situació: Un dia d’aquells que fa un fred que pela i tornes a casa de la feina sense esma, ni per treure’t l’abric, però tens gana. No t’agradria disposar d’un nou recurs fàcil i ràpid de preparar, amb ingredients que normalment sempre volten per la nevera? I si resulta que, per casualitat, tens algú convidat d’última hora i no has pogut preparar res amb antelació, a sobre t’hi podràs fer el xulo, ni que sigui amb el nom… Repetiu amb mi STRAC-CIA-TEL-LA!
Hi ha qui diu que stracciatella és com anomenen a la regió Lazio a la tardura Romagnola; d’altres defensen que es tracta de sopes gairebé idèntiques, només que a la tardura hi afegeixen també pa ratllat, encara que a Roma i rodalies anomenen stracciatella a totes dues varietats i els altres, tres quarts del mateix amb la tardura. Sigui el nom, d’on i de què sigui, amb allò que concorda tothom és que es tracta d’un recurs infal·lible per treure’s literalment el fred del damunt. Em sembla que jo us hauré de recomanar una mena d’híbrid, ja que prescindeixo del pa, però us “deixo” utilitzar el parmigiano, enlloc del pecorino romà, perquè no és massa fàcil trobar-lo a Catalunya. Idealment s’hauria de preparar amb brou fet a casa, però si el compreu al super tampoc és pecat mortal, a menys que sigui d’aquell que sembla fet amb mitjons sintètics usats.
La fitxa
- ½ l de brou de carn
- 2 ous
- 30 g de Parmigiano o Pecorino romano ratllat
- Nou moscada
- 1 llimona
- Poseu a escalfar el brou a foc mig.
- Bateu un ou, un rovell, el formatge ratllat, una quarta part de l'escorça ratllada d'una llimona i una mica de nou moscada, també ratllada.
- Quan el brou arrenqui el bull, sense alçar el foc, comenceu-hi a afegir l'ou i companyia, remenant-lo amb un batedor o forquilla, perquè NO es formin trossets grossos de truita, sinó petits flocs esponjosos que mica en mica començaran a surar.
- Continuem remenant dos o tres minuts i ja heu acabat.
(1 votes, average: 4,00 out of 5)
