Spaghetti aglio, olio e peperoncino

Per Mia Mattarello

  Home»Receptes»Primers»Spaghetti aglio, olio e peperoncino
  Categoria: Primers, Receptes
  Ingredients: ~ ~
  Comentaris: Cap

Us hi heu fixat, aquells que heu estat a Roma, que entre quadres i fotografies que adornen les parets dels restaurants del centre, s’hi troba sovint una fotografia de l’Alberto Sordi menjant spaghetti? Allò més curiós del tema és que a gairebé tots els turistes els fa molta gràcia, reconeixen a l’actor protagonista, però no saben dir a quina pel·lícula pertany. Per si algú de vosaltres no ho sabés, es tracta d’una imatge d’una escena de Un americano a Roma. El Sordi hi feia el paper del Ferdinando Mericoni, un noi obsessionat amb els EEUU, país on desitjava bojament anar a viure. Mericoni intentava americanitzar la seva vida a Roma, basant-se en l’idea que en tenia a través de les pel·lícules que arribaven de hollywood a l’Itàlia dels anys 50. Les situacions que protagonitzava eren surrealisticament patètiques, però sembla ser que, si bé exagerat per fer-ho del tot còmic, molts joves italians de l’època compartien la dèria del Mericoni, especialment arran de l’arribada de les tropes nord-americanes a Roma el 4 de Juny del 1944 per alliberar la ciutat de l’exèrcit alemany. Per cert que, en aquesta mateixa moda es basa la famosa cançó napolitana del Renato Carosone Tu Vuò Fa’ L’Americano. Us sona, oi?

La foto pertany a una escena on el Sordi inicialment refusa el menjar italià , en aquest cas, spaghetti, però als que ell anomena genèricament macherroni, terme que s’usava també per anomenar despectivament als italians a l’exterior, perquè ell només vol menjar “americà”, mentre el seu pobre pare, que intenta dormir, es lamenta, fart de les bestieses del Ferdinando.

IMG_4716m

Peperoncino fresc, peperoncino sec. Vosaltres trieu.

Ara bé, quina mena de spaghetti menja el Mericoni? Ho he buscat, però ningú sembla tenir-ho del tot clar. He trobat un programa de televisió, I Cucinatori, on es parlava de 3 diferents hipòtesis. 3 receptes típiques romanes amb pasta lunga: Bucatini alla Matriciana, cacio e pepe i spaghetti aglio, olio e peperonciono. Crec molt poc probable que fos la matriciana, perquè encara que la peli siguin en blanc i negre, es veu clarament que la pasta és en blanc, és a dir, sense cap tipus de salsa de tomàquet. Tampoc penso que es tractéssin de spaghetti cacio e pepe. El pecorino i pebre, lligats amb una mica d’aigua de cocció de la pasta, la deixen força empastifada i no pas solta i brillant com la que es menja el Mericoni. Per tant, de tots tres plats, l’aglio olio e peperoncino, si en treus l’all i el peperoncino un cop fregits, cosa que fa sovint la gent a casa, a simple vista sembla que els spaghetti siguin només amanits amb un raig d’oli, tal i com els de la pel·lícula. Encara que al programa no l’anomenen també es podria tractar d’un quart tipus de pasta. A l’inici del monòleg el Mericoni es refereix a la pasta, que li han deixat preparada, com a menjar per a carreters. A Sicília existeixen els spaghetti alla carretiera, el nom ve del fet que, precisament se la menjaven els carreters, que per anar de viatge duien només ingredients que no es fessin malbé. Malgrat s’hi puguin afegir també xampinyons, tonyina o tomàquet, són només versions de la recepta original, que es tractava de pasta freda, normalment spaghetti, condimentats amb all cru, oli, peperoncino i pecorino. vaja, una cosina germana de l’aglio, olio e peperoncino. Encara que d’origen sicilià, sembla ser que va començar a formar part de la dieta de tot el país, especialment en època d’escassedat d’aliments.

Jo us deixo la recepta de l’aglio, olio e peperoncino, perquè m’agrada més que alla carretiera simple. Se’n disputen la “paternitat” toscans, abruzesos, romans, sicilians i napolitans, però la recepta és talment antiga, que ningú sap del cert d’on va sortir. No ho he comprovat mai, però diuen que és una bona aliada per menjar de matinada, post festa alcoholica. Jo la faig per sopar, quan no tinc ganes de complicar-me la vida, però em ve de gust un bon plat de pasta-pasta, quan ningú em veu i vull fer-me l’italiana tot amenaçant-los amb allò del “maccarone, m’hai provocato ed io ti distruggo adesso, maccarone…” IMG_4684m

La fitxa

Spaghetti aglio, olio e peperoncino

 
Tiempo de cocción
Tiempo total
 
Autor:
Número de raciones: 2

Ingredientes

  • 200g de spaghetti
  • 1 gra d'all gross
  • 1 peperoncino fresc
  • Oli d'oliva
  • Sal

Instrucciones

  1. Poseu ja directament l'olla amb aigua per la pasta al foc, perquè la resta es fa en un no res.
  2. Poseu un bon raig d'oli a esclafar a foc suau en una paella prou gran com per saltejar-hi la pasta.
  3. Afegiu-hi l'all i el peperoncino/bitxo tallats a làmines ben fines, tot i que, si no us agrada menjar trocets d'all i peperoncino, podeu senzillament afegir a l'oli l'all per la meitat i un peperoncino sec, que podreu retirar fàcilment de la pasta.
  4. Quan l'all i el bitxo són daurats, pareu el foc, si la pasta encara no és al dente.
  5. Coleu la pasta, reservant-ne mig cullerot d'aigua de la cocció i afegiu-los a la paella.
  6. Saltegeu la pasta amb el contingut de la paella, afegiu-hi el cullerot d'aigua de cocció i pareu el foc quan la pasta s'hagi begut l'aigua.

 


Encara no hi ha comentaris, sigues el primer en deixar-ne un!

El teu comentari