Resulta infinitament més fàcil i pràctic preparar un bon semifreddo, que un gelat de tercera divisió. Així que, si us ve de gust variar,deixar de banda per un moment les postres més típiques de l’estiu, sense haver amb això de renunciar al punt gelat en boca, que s’agraeix tant amb la que ens està caient al damunt aquests dies, aquestes postres us interessaran.
El semifreddo és italià, tot i que s’assembla al parfait francès. No he trobat informació prou fiable ni clara al voltant de la seva història. Hi ha qui assegura que se’l van inventar els antics romans. Val a dir però, que encara que Plinio el Vell parlés de la importància del comerç del gel que es duia a la capital provinent del Terminillo, el Vesuvi o l’Etna i de la popularitat de la que gaudien els granissats de mel i magrana ja en aquells temps, (vaja, que ens creiem que encara que no tinguessin neveres com les nostres, s’ho passaven pipa amb el gel que es portaven de les muntanyes), del semifreddo en sí, no n’he sabut trobar cap història que en justifiqui orígens tant antics. Així que, en aquest cas, personalment dic que m’ho crec, ni que sigui perquè estic molt enyorada de Roma i fins que no se’m passi o bé hi torni, dic que sí a tot allò que li doni punts a favor.
Es pot fer de tants sabors diferents com el mateix gelat, però l’he volgut fer de torró, perquè m’ha semblat que farien bona parella amb qualsevol de les formes que poguessin adoptar unes pobres figues que tenia a la nevera i que se m’estaven convertint en melmelada. També perquè, encara que a vegades digui que els meus sabor preferits de gelat són d’altres, que sonen més exòtics, per fer-me la xula, em temo que el meu gelat preferit és el de torró… Vaja, que alguna que altra vegada he fet una mica com la Vitti en aquest fragment de Le fate.
Per cert. Ja sé que no és temps de torró, però, al menys per aquí, a moltíssimes gelateries-orxateries valencianes artesanals en venen durant tot l’any, així que no sigueu mandrosos i us busqueu excuses barates per no fer-lo, perquè podeu comprar torró, encara que siguem a finals de juliol. Si teniu mania a les figues, podeu acompanyar-lo amb xocolata, fruites de bosc o els xarops del què us doni la gana, però per poc que us agradi aquesta fruita, us recomano la combinació, perquè juntament amb la mica de llimona i rom són una meravella.
La fitxa
- Pel semifreddo:
- 300 g de torró de xixona granulat
- 300 ml de nata per muntar
- 3 ous grans
- 150 ml d'aigua
- 3 cullerades de sucre
- Pel puré de figues:
- 12 figues ben madures
- Mitja llimona
- 12 culleradetes de cafè de rom
- Munteu la nata i deixeu-la a la nevera.
- Talleu el torró amb un ganivet i després acabeu-lo d'esmicolar amb els dits fins deixar-lo amb una textura semblant a la de la sorra gruixuda. (Evidentment, es cuina sempre amb les mans ben netes)
- Escalfeu l'aigua i el sucre en un cassó i deixeu-los bullir 10 min.
- Separeu les clares dels rovells.
- Munteu les clares a punt de neu i afegiu-hi mica en mica per un costat la meitat de l'almívar. Seguiu muntant-la fins que al bol ja no es noti l'escalfor de l'almívar que hi heu incorporat.
- Bateu els rovells amb la resta d'almívar fins que agafin una textura esponjosa. Paciència però, triguen una mica més que les clares.
- Barregeu el torró amb la crema dels rovells.
- Incorporeu-hi les clares, barrejant-les delicadament amb la crema de torró, movent l'espàtula o cullera del fons cap al damunt de la crema.
- Afegiu-hi la nata fins a obtenir una crema homogènia.
- Ompliu motlles mida flam amb la crema, (jo n'he utilitzat uns de silicona que faig servir per fer magdalenes), i deixeu-los 3 hores al congelador.
- Buideu les figues amb una cullera i poseu-ne la polpa dins un bol.
- Incorporeu-hi el suc de mitja llimona i les culleradetes de rom.
- Remeneu amb una cullera, fins obtenir el puré que us servirà per cobrir les porcions de semifreddo quan els porteu a taula.
