Llàstima que ja no faig de “teacher”, perquè si fos així, estic segura que prepararia aquest postre en alguna de les festetes que organitzava per la canalla a final de trimestre. Si fos una criatura em faria molta gràcia, un pastís que en realitat sembla una llonganissa. Potser també em sabria més greu escampar-lo per les parets, que no pas un pastís avorrit i sense personalitat de tota vida i així regalar una hora extra a la burra, que m’ha intentat obsequiar amb un berenar especial. (Evidentment, m’estalviaria les dues culleradetes de rom. Ja fan prou merder sobris).
El salame al cioccolato no és romà, ni tan sols s’inclou dins la categoria de postres italians de tradició antiga, sinó moderna. Autèntic però, sí, i amb totes les lletres. Ni que sigui perquè és inclòs dins la llista de productes agroalimentaris tradicionals de Sicília, sota el nom de salame turco. No pas perquè fos un invent d’un turc afincat a Sicilia, sinó pel color del postre en qüestió. Raó políticament incorrectíssima, però que no em posaré a criticar, tenint a casa meva el famós el braç de gitano. La veritable raó per la qual us l’he posat és que és molt fàcil de fer i, vinga va, no pot ser més hipercalòric. He deduït que us va la marxa, en aquest sentit, perquè, de moment, la recepta que ha cridat més l’atenció del bloc ha estat la crema de mascarpone amb nutella i xocolata amb peperoncino. Us recomano que la feu en alguna ocasió que tingueu convidats o bé algú a qui regalar-ne un troç. No es conserva més d’un parell de dies. Si el fas més petit no sembla un vertader salame, però bé, si el voleu convertir en un bull o un fuet, vosaltres mateixos.
La fitxa
- 200 g de galetes tipus maria, digestive
- 200 g de xocolata negra fondant
- 100 g de sucre
- 100 g de mantega
- 2 cullerades de rom
- 2 ous
- sucre glacé
- Traieu la mantega de la nevera una bona estona abans de començar a preparar la recepta, perquè sigui ben tova.
- Trossegeu les galetes dins un bol ben gran. Si s'esmicolen una mica, ja va bé, però al menys una tercera part dels trossets han de ser un xic més grossos, per crear l'efecte dels falsos trossos de greix de la llonganissa.
- Foneu la xocolata negra al microones, fins que sigui ben cremosa i deixeu-la a part a refredar.
- Poseu la mantega en un altre bol i si ja és ben tova, remeneu-la fins que sigui ben cremosa i incorporeu-hi poc a poc el sucre, els 2 ous batuts, la xocolata i el rom. Atenció: La xocolata ja no ha de ser calenta!
- Barregeu la crema de xocolata amb les galetes fins que sigui tot ben lligat.
- Preneu un bon tros de paper per a forn o film de plàstic, poseu-hi la pasta, l'emboliqueu i la feu rodolar damunt la taula, fins que agafi forma de botifarra.
- Sense treure-la del paper o el plàstic, l'emboliqueu amb paper d'alumini i la deixeu al menys 3 hores a la nevera, perquè s'endureixi.
- Abans de servir-la, empolvoreu-la exteriorment amb sucre glacé i passeu-hi delicadament la mà, perquè s'agafi a les parets de la botifarra. Un cop més, per fer-la semblar a una llonganissa de veritat.
- Talleu-la a rals un xic gruixuts, per assegurar-vos que no s'esmicolin.
