Per avui un risotto molt estiu gràcies al punt refrescant que li dona el duet llimona-alfàbrega i l’absència d’ingredients pesants. No us tornaré a clavar el mini-rotllo al voltant de l’origen del risotto, perquè ja ho vaig fer quan us vaig proposar el risotto de radicchio i butifarra i sóc conscient que, amb aquesta calor, tot fa més mandra.
Només dir-vos que a Itàlia s’estilen força pastes i risotti amb llimona i poca cosa més, quan arriba el bon temps. Si hi aneu i us decidiu per algun d’ells, tingueu en compte que realment la llimona és la vertadera protagonista del plat. La primera vegada que vaig menjar tagliolini al limone em pensava que se’ls hi havia anat la mà amb aquest ingredient, però després de repetir l’experiència a diferents restaurants i acabar a tot arreu amb cara de Clint Eastwood o el nostre famos Fary, al cel sia, vaig arribar a la conclusió que, en general, aquest plat és per a lemon-lovers i a fer punyetes equilibris. Atenció: M’he moderat amb la quantitat de llimona de la recepta, per no fer-la tan heavy, àcidament parlant, aixi que no us espanteu. També us recomano que us la mengeu amb la ruca. Un dels grans errors que es comet amb aquest i altres plats que la porten de “contorno” és pensar que és merament decorativa. No. La ruca dona un contrapunt lleugerament amarg a molts plats, d’allò més atractiu i, en aquest cas dissipa el punt àcid de la llimona.
Amb cinc minuts tindreu tot el què us cal a punt per preparar-lo i, durant els 20 o 25 minuts de cocció de la ceba i l’arròs, només haureu d’anar-hi afegint el brou i poca cosa més. Per aquesta raó i per si volguéssiu entretenir l’espera, molt “italianament” us deixo amb aquesta cançó tant d’estiu, que prometo que aquest cop no és tant friqui, com la de la recomanació pel gelat de préssec i gorgonzola... Bé, al menys és el què jo en penso…
Perquè a mi el Battiato i el seu dens univers, més enllà de l’univers m’encanten, fins i tot la seva pronunciació anglesa sense cap mena de complexes, com podreu comprovar en aquesta mateixa cançó, però potser sí, que us he enganyat i, depèn de com, una mica “particular”, sí que n’és.
La fitxa
- 200g d'arròs (Preferentment de varietat Carnaroli o bé Arborio)
- 1 ceba no gaire grossa
- 6 fulles d'alfàbrega
- 600 ml de brou de verdures
- 30 g de formatge de cabra curat
- Mitja llimona
- 15 g de mantega
- Oli d'oliva
- 1 raig de vi blanc sec
- Sal
- 40 g de ruca
- Escalfeu un raig d'oli i la mantega i coeu-hi la ceba picada a quadradets.
- Incorporeu-hi l'arròs, remeneu-lo i deixeu que es torri un parell de minuts. Afegiu-hi un raig de vi blanc.
- Un cop el vi s'hagi evaporat, afegiu-hi el primer cullerot de brou. Quan l'arròs l'hagi absorbit, n'hi afegiu un altre i així successivament, fins que hagin passat uns 10 minuts.
- En aquest punt, quan encara no serà del tot cuit l'arròs, icorporeu-hi 5 o 6 gotes de suc de llimona. Teòricament s'hi hauria de posar gairebé tot el suc de la meitat de la llimona, però pel meu gust és massa, a menys que siguis molt fan de la llimona. Tasteu i, si n'hi voleu afegir més, vosaltres mateixos/es.
- Continueu afegint-hi brou,fins que no sigui gairebé cuit. (Normalment aquest tipus d'arròs necessita entre 16 i 18 minuts de cocció.
- Durant el darrer instant de cocció afegiu-hi l'escorça ratllada de la mitja llimona i l'alfàbrega que haureu esmicolat amb els dits a trossets no massa menuts.
- Pareu l'arròs i afegiu-hi el formatge de cabra ratllat.
- Remeneu i serviu el risotto acompanyat d'una mica de ruca.
(1 votes, average: 4,00 out of 5)
