Pasta amb patates! Una recepta típica de la cuina romana, molt econòmica, fàcil, encanta als nens i és molt indicada per dies de fred. Quan Vaig arribar a Roma, una de les coses que em va sobtar més, gastronòmicament parlant, va ser veure pizzes on un dels ingredients n’era la patata. No em refereixo a aberracions tipus pizza hot dog, amb patates fregides congelades, sinó a la conegudíssima pizza amb patates llescades, super fines, i romaní, per exemple, que es troba a qualsevol negoci de pizza al taglio romà. Instintivament el cos em deia que no. Malament. No sé si perquè carbohidrats+carbohidrats em semblaven allò de “pan con pan, comida de tontos” o vés a saber què. Crec que amb la recepta d’avui em passava quelcom similar. Fins que em vaig deixar de bestieses, vaig provar una cosa i altra i va resultar que eren cosa fina.
Tal combinació s’entén perfectament en una cuina d’orígens tan humils com la romana i la necessitat d’omplir la panxa, amb ingredients de poc cost. Tot i aixi, tants plats nascuts de manera similar, no han aguantat el pas del temps i avui en dia, en un país on passar gana és menys habitual, gairebé ningú els recorda, cosa que no passa amb la pizza amb patates i romaní i les seves variants, i el plat que us presento avui. La raó per la qual sobreviuen és obvia, no? Són bons!
La pasta amb patates original, per fer-la encara més consistent, es cuinava amb llard i guanciale. Jo l’he fet amb oli i bacó, per no passar-me ja massa, i perquè a vegades no és tan fàcil trobar llard, i ja ni us dic el guanciale, (cansalada feta amb la galta del porc). En canvi he afegit pastanaga i api al sofregit, perquè hi ha qui ho fa i em sembla que li dóna una mica més de gràcia i color. Igualment així es pot substituir el brou vegetal per aigua. També s’hi pot posar una mica de tomàquet, però l’original no en porta i a mi també m’agrada més sense. La pasta més usada per aquest plat són els ditaloni. Jo l’he fet amb un mix de pasta que ja es ven en paquets, però que, si voleu, podeu fer vosaltres mateixos, per aprofitant restes de pasta que tingueu a casa. Sempre però, fixeu-vos que tinguin el mateix temps de cocció, o bé n’hi haurà de crua o massa cuita. Per acabar, depenent d’allò que us vingui més de gust, podeu fer més o menys caldós el plat, afegint-hi més o menys aigua, quan poseu les patates a bullir dins el sofregit. Amb les mesures que us he donat, té més la consistència d’un estofat, que d’una minestra. Tot això us ho dic, per si voleu prendre o no en consideració aquests variants, quan prepareu la vostra pròpia pasta amb patates.
Molt bon profit!
La fitxa
- 300g de pasta (ditaloni, pasta mixta)
- 550g de patates (pes sense la pell)
- 70g de bacó tallat a tiretes
- 50g de ceba
- 50g d'api
- 50g de pastanaga
- 1 fulla de llorer
- 50g de pecorino romà o formatge d'ovella sec amb punt picant
- Oli d'oliva verge
- Sal
- Pebre negre
- Peleu les patates i talleu-les a daus de mida mitjana.
- Talleu l'api, la ceba i la pastanaga ben menuts.
- Fregiu el bacó en una cassola on càpiguen tots els ingredients que utilitzareu.
- Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi la ceba, la pastanaga i l'api.
- Quan siguin sofregits, afegiu-hi les patates, remeneu i afegiu-hi aigua fins que siguin tot just cobertes.
- Afegiu sal a gust i una fulla de llorer.
- Retireu l'espuma del brou.
- Quan siguin gairebé cuites, incorporeu-hi la pasta.
- Remeneu de tant en tant, per tal que no s'enganxi i afegiu aigua bullent, si veieu que està quedant extremadament sec i la pasta encara no està al dente.
- Serviu amb una mica de pecorino ratllat i pebre negre pel damunt.
