Les ganes de pasta e ceci recordo que me les va fer venir una de les millors pel·lícules italianes de la història: I soliti Ignoti, del Mario Monicelli. No us enganxaré per aquí el moment on surt aquesta típica minestra romana a base de pasta i cigrons, perquè seria un super spolier i, si no l’heu vist ho heu de fer. Us ben asseguro que fins i tot la tria d’un detall aparentment tan secundari com la vianda, que s’acaben repartint aquests lladregots de pa sucat amb oli és un 11 sobre 10 en relació a l’ambientació i ànima d’aquesta història, ambientada a la Roma de finals dels anys 50.
Amb la pasta e Ceci a la romana, que per aquí no es pronuncia “pastaetxetxi” sino “pastetxeshi”, passa una mica com amb la paella, cadascú la prepara a la seva manera, fins i tot aquells que hi utilitzen exactament els mateixos ingredients. Igualment, cadascú defensa la que fan a casa seva com a la més autèntica, de manera força ferotge. Quan estava a punt de resignar-me a no arribar mai a cuinar-ne una varietat, que gaudís del mateix tipus de caràcter que la de la pel·lícula, vaig trobar la meca: La recepta de pasta e ceci de l’Aldo Fabrizi. Em resulta extremadament difícil explicar què representava aquest senyor per a molts romans, a banda de la lacònica descripció de gran actor, poeta, comediant, director i tot el què se li posés per davant. A l’igual que la seva no menys famosa germana Elena, també actriu i gran cuinera, coneguda com a Sora Lella i que precisament tenia un petit paper a I Soliti Ignoti. Per entendre’ns, eren d’aquells personatges símbols d’una època i un fer i mentalitat popular, autènticament “romanesco”, dels que se n’ha ja perdut la mena. Qui millor que un d’ells, que destil·lava la classe d’essència, que es respirava a la Roma de I soliti Ignoti, per donar-nos a conèixer la veritable pasta e ceci?
La fitxa
- 250 g de cigrons.
- 150 g de ditaloni rigati
- 3 grans d'all
- 2 branquetes de romaní
- 2 filets d'anxova
- 3 tomàquets o bé 3 cullerades de salsa de tomàquet
- Oli d'oliva
- 1 bitxo petit
- Sal
- Poseu els cigrons en remull 12 hores abans de bullir-los.
- Daureu el bitxo i un parell d'alls foradats amb un escuradents en una casola prou gran com per coure-hi dins els cigrons.
- Afegiu a l'olla el romaní, que l'Aldo embolicava amb una gassa lligada, perquè no en caiguessin les fulles al brou durant la cocció, i 2 litres d'aigua.
- Quan arrenqui el bull, afegiu els cigrons i saleu l'aigua, però atenció, no us passeu! És millor que tiri a fat de sal, que no pas a salat. Ja hi haurà temps per rectificar més endavant.
- Aneu vigilant l'olla de tant en tant. Els cigrons han de coure's a foc mig i no s'han de quedar mai sense aigua o quedaran forts i ressecs i no hi haurà Aldo que ho arregli.
- Deixeu coure els cigrons per 3 hores o de 20 a 30 minuts si ho feu amb l'olla a pressió. Per aquesta recepta han de quedar ben tous. En aquest plat no passa res si es desfan una miqueta, ja que ajuda a espessir el brou i després us evitarà haver-ne de trinxar uns quants per a obtenir aquest tipus de textura d'entre brou-puré que ha d'aconseguir idealment.
- Quan els cigrons siguin gairebé al punt, poseu una paella al foc amb un raig d'oli i hi daureu el gra d'all que us queda.
- Retireu l'all quan sigui ben daurat, afegiu-hi el tomàquet ratllat i deixeu-lo sofregir.
- Quan el sofregit sigui cuit, afegiu-hi els filets d'anxova tallats a trossets menuts i els remeneu dins la salsa fins que es desfacin.
- Poseu una olla al foc per bullir la pasta.
- Si el brou dels cigrons us ha quedat net i líquid gairebé com l'aigua, aixafeu un cullerot dels cigrons dins la paella, lligant-los amb el sofregit amb una mica d'aigua de cocció. Afegiu el sofregit dins l'olla, sigui amb o sense els cigrons aixafats, i deixeu coure la minestra deu minuts més.
- Quan la pasta sigui a dos terços de cocció, la coleu i l'afegiu als cigrons, deixant que arribi al dente ja dins el brou.
- Tasteu i, si cal, rectifiqueu de sal. Retireu l'all i el romaní, si heu seguit el consell de la bosseta de gassa, i serviu la minestra.
