Vull donar unes quantres setmanes de vacances a la pasta, perquè tinc por que es “cremi”, però no sense abans haver-vos donat la recepta de la que us parlaré avui: Mezze maniche amb speck, ruca i tomàquets cherry. Quan la vaig conèixer vam viure una època de romanç extrem, de no poder viure sense ella, somniar-la desperta 24 hores al dia i va passar que “se nos rompió el amor, de tanto usarlo”. Vaja, que després d’un parell de mesos preparant-la cada dos per tres, la vaig avorrir. Fa un parell de dies em va tornar a venir de gust, suposo que per allò de “on n’hi ha hagut, sempre en queda”, i vaig pensar que us l’havia de presentar. Alguna cosa ha de tenir, perquè al meu company també li encanta, tot i portant pomodorini. A ell no li agraden, cosa que a mi em costa tant d’entendre, que prefereixo imaginar que quan era petit va traumatitzar-lo l’escena de “freds per fora, bola roenta a 18.000 graus per dins” de Il secondo tragico Fantozzi.
El coneixíeu vosaltres, el pernil speck? Encara que originari del Tirol, és molt usat en la cuina d’altres regions i països centreeuropeus. Entre ells, Itàlia, on és molt apreciat el de l’Alto Adige, que gaudeix de la seva pròpia IGP.
A les tendes especialitzades en productes italians, n’acostumen a tenir, però si no en trobéssiu, el podeu substituir per pernil salat. Li mancarà el toc fumat, però combina igualment bé amb la resta d’ingredients. Pel què fa els tomàquets cherry, si naturals o de llauna, podeu també triar en base als vostres gustos. Amb els de llauna fareu més suc, són sempre dolços i es sofregeixen en un obrir i tancar d’ulls, cosa que estalvia una mica de temps a la recepta. Els naturals acostumen a ser una mica més àcids, a menys que sigui temporada d’aquells que semblen tomàquets de pera en miniatura que, personalment, m’encanten.
Per cert, la recepta d’avui me la va explicar la meva amiga i companya de feina Maria. En sap un munt de receptes ràpides, fàcils i autènticament italianes. (La recepta de la stracciatella, per exemple, me la va dir ella, també) Grazie mille Mari’! 🙂
La fitxa
- 200 g de Mezze maniche o pasta curta similar que tingueu a mà
- 200 g de tomaquets cherry ben madurs, (si els trobéssiu de llauna, fan encara més suc)
- 50 g de pernil speck o pernil salat.
- 1 gra d'all
- mig bitxo sec petit (opcional)
- 1 terç de got de vi blanc sec
- 50 g de parmesà
- 30 g de ruca.
- Oli d'oliva
- sal
- Poseu ja directament l'olla amb aigua per la pasta al foc. Vigileu la quantitat de sal en l'aigua de bullir la pasta. El pernil acostuma a fer el sofregit tirant a salat. Per tant és millor que la pasta tingui poca sal.
- Poseu un bon raig d'oli a esclafar a foc suau, en una paella prou gran com per saltejar-hi la pasta i el sofregit que preparareu.
- Afegiu-hi l'all partit per la meitat i el bitxo.
- Quan l'all sigui daurat, retireu-lo a ell i al bitxo i afegiu-hi el pernil tallat a dauets o a tires curtes. Enrossiu-los, però sense que es fregeixin completament, ja que quedarien durs com una sola de sabata.
- Afegiu-hi els tomàquets partits per la meitat i deixeu-los sofregir.
- Quan el sofregit sigui gairebé al punt, afegiu-hi el vi i deixeu que redueixi. En aquest punt, si encara no ho heu fet, tasteu el sofregit i, en cas que fos fat, que no ho crec, rectifiqueu de sal.
- Coleu la pasta, reservant-ne mig cullerot d'aigua de la cocció i afegiu-los a la paella on heu fet el sofregit de pernil.
- Saltegeu la pasta amb el contingut de la paella un parell de minuts.
- Dipositeu les fulles de ruca que prèviament haureu rentat i tallat per la meitat damunt de la pasta. La quantitat depèn de si sou més o menys fans d'aquest ingredient.
- Ratlleu el parmesà a encenalls i deixeu-ne caure un parell de cullerades damunt la ruca.
