Ja sé que les magdalenes, d’italianes no en tenen res, però aquestes en concret, si al sr. Ferrero no se li hagués acudit al 1968 inventar les barretes de xocolata Kinder, no tindrien res d’especial. Fent un cop d’ull a l’info que he trobat sobre l’origen d’aquestes llaminadures, em pregunto per quina raó van triar un nom i un nen alemanys com a imatge, tractant-se d’un producte italià. No tinc res en contra dels alemanys, però l’única explicació que se m’acut és que a la Ferrero o al públic a qui anaven dirigides els semblés més atractiu tot el què pogués venir més del nord, que no pas d’Itàlia. D’altra manera com s’explica que triéssim al petit Günter i no pas a un agradable nen italià tipus el Pierino, com a imatge de la marca? Si algú m’ho pot aclarir, em faria molt contenta, perquè és una d’aquelles coses que em treu el son i preferiria que no fos per culpa de sentiments d’inferioritat d’una nació sencera.
Tot i així admeto que m’encanta la xocolata Kinder, encara que teòricament ja no tinc l’edat del sector de la població a la qual es dirigeixen aquests productes de la Ferrero, la marca italiana també culpable de la creació d’una de les drogues de consolació més addictives del planeta, La Nutella. El sr Ferrero m’ha dut molts més d’un mal de cap, però com que barrejar el menjar amb problemes cutanis o intestinals és de mal gust, us parlo de l’exemple responsable del fet que, a les fotografies d’aquestes magdalenes tan cuquis, hi figuri un detall de tan mal gust com el gos Carmen Miranda Style. Ho admeto, també em compro ous Kinder de tant en tant i no ho faig només per la xocolata, com diuen la majoria de persones adultes que compren aquests ouets, sinó perquè a vegades m’interessen algunes de les col·leccions de ninotets que surten dins de l’ou. Evidentment els senyors Kinder són molt astuts i comprar un ou en temporada d’una o altra col·lecció, no t’assegura que a dins hi trobis una de les figuretes del catàleg. Les barregen amb d’altres joguets absurds que no hi tenen res a veure, perquè continuïs comprant més i més ous, fins al punt de fer-te sentir afortunat quan te’n surt un de la col·lecció, encara que el tinguis repetit.
El meu problema no és només que he de continuar-me gastant diners, ja que, inexplicablement, a l’oficina no hi ha ningú amb qui pugui intercanviar els “repes”, sinó que no sé què fer amb totes aquestes figuretes que no pertanyen a la col·lecció, a cada una més i més lletja. Em sap greu llençar-les, crec que, precisament, perquè són tan horroroses. Serà per alguna mena de trauma culpa de la Pixar, el soldadet de Plom o vés a saber què, però imaginar-me alguna d’aquestes figuretes, tan petites, dins el cubell de les escombraries em fa venir més ganes de plorar que sentir un dels acudits del Berlusconi, en el dia de la Dona treballadora.
D’entre totes les freak-figuretes kinder n’hi ha una que destaca pel seu mal gust. El gosset Carmen Miranda Style, però a l’igual i conjuntament amb els altres despropòsits sorpresa que he anat arreplegant, reposa damunt d’una de les estanteries de casa meva que, si segueix expandint-se, amenaça amb fer la competència a l’altar vitrina de l’Alaska, cosa que estaria molt bé, si tingués una fixació especial pels objectes extra-kitsch, i no pas per llàstima-pena i ja una mica d’amor per elles, perquè al final els hi he agafat afecte de tant veure-les i fins i tot les començo a veure maques.
Tornant a les magdalenes. Per la massa no n’he seguit les instruccions, però l’idea de fer-les amb la xoco Kinder me l’ha donat aquesta senyora. I la glaça què? No sóc massa aficionada als cupcakes, però el meu pobre bloc no en té la culpa. Si mai tinc una filla i em demana una barbie o estoig automàtic de la candy-candy, si l’única raó per la qual no vull comprar-li és que a mi em semblen horrorosos o bé que no afavoreix al seu desenvolupament feminista-intel·lectual, que coi, els hi compraré en contra dels meus principis, si això l’ha de fer sentir integrada entre les seves companyes d’escola.
No m’agradaria ser responsable de cap trauma que igual la portés d’adulta a convertir-se en un cas clar de Diògenes d’infraproductes, de subsorpreses de happy meals o similars o bestieses per l’estil. Avui en dia, sembla ser que tot bloc de cuina ha de tenir al menys un cupcake en el seu haver o bé es converteix en marginat. Així que, perquè no se’m posi a plorar, us dono la possibilitat d’adornar aquestes magdalenes amb un extra de calories de crema de mascarpone. Al gos Carmen Miranda style l’he posat al damunt d’una d’elles, per fer-lo sentir important per un dia, després de tots els insults que l’hi he dedicat, cada cop que el veig de reüll. Potser en el fons, per molt que digui, no m’avergonyeixo del què tinc a casa. No en busco substituts més èlfics, amb més prestigi internacional o que es diguin Günter. A les meves magdalenes, el gos Carmen Miranda style és el rey damunt de la muntanya i si a algú no li agrada, que s’aguanti.
La fitxa
- Massa:
- 280 g de farina per rebosteria
- 175 g de sucre glass
- 150 g de mantega
- 1 culleradeta de cafè de bicarbonat
- 1 culleradeta de cafè de llevat químic (Royal)
- 160 de llet
- 150 g de mantega
- 2 ous grans
- Sal
- 14 barretes de xocolata Kinder
- Cobertura:
- 250 g de mascarpone
- 90 g de sucre glass.
- 8 barretes de xocolata Kinder
- Deixeu la mantega fora de la nevera una estona abans de començar a fer les magdalenes, perquè sigui ben tova.
- Engegueu el forn a 180 graus, perquè sigui ben calen quan hi posem dins les magdalenes.
- Barregeu en un bol la farina, passada pel sedàs, el sucre, un polsim de sal, el bicarbonat i el llevat químic.
- En un altre bol, bateu els ous, la mantega tallada a trossets i la llet.
- Afegiu mica en mica la barreja líquida dins la farina i companyia, tot remenant per lligar bé els ingredients.
- Podeu afegir-hi els trossets de Kinder, si nos us fa res que, un cop cuites les magdalenes, quedin al fons.
- Unteu els motlles per les magdalenes amb una mica de mantega, perquè no s'hi enganxin.
- Ompliu els motlles fins a dos terços de la seva capacitat. Si els omplissiu del tot, podrien vessar dins el forn.
- Afegiu els trossets de barreta Kinder damunt cada motlle ple de pasta, si voleu que us quedin una mica més repartits dins la massa.
- Enforneu-les 15 minuts. Si les punxeu amb un escuradents i encara surt brut, deixeu-les-hi uns minuts més.
- Un cop siguin fredes, si les voleu decorar:
- Batre 3 minuts el mascarpone i el sucre amb el muntador de nata del minipimer.
- Omplir la màniga pastissera amb la crema de mascarpone i decorar les magdalenes com vulgueu.
- Ratlleu les barretes de xocolata Kinder que us han sobrat i escampeu-ne els encenalls damunt la crema de mascarpone.
