Dolç pel dia del pare: Le zeppole di San Giuseppe

Per Mia Mattarello

  Home»Receptes»Postres»Dolç pel dia del pare: Le zeppole di San Giuseppe
  Categoria: Postres, Receptes
  Ingredients: ~ ~ ~
  Comentaris: Cap

Avui és San Giuseppe, “la festa del papà”. M’hauria agradat molt tenir el meu papi una mica més a prop, per poder-li regalar algunes zeppole di San Giuseppe fetes a casa, ja que m’han sortit força bones. Mentiria si digués que demà trobaré més a faltar el meu pare, que d’altres dies, perquè el trobo a faltar MOLT, SEMPRE. No és plan, que em posi ara mateix a fer una llista cursi i massa personal, que no interessa a ningú més que a mi, sobre totes les situacions en les quals em manca el meu pare de manera exagerada, però una d’elles ve massa a compte, com per guardar-me-la només per a mi. Des de que sóc aquí a Itàlia, quan vaig a algun restaurant on em tracten molt bé, botiga de menjar d’aquelles que tenen bon material, o tasto quelcom, que penso que a ell li agradaria tant com a mi,  la primera cosa que em passa pel cap és que m’agradaria poder-li fer un truc i que es passés per allí a sopar, que fes la compra amb mi o li pogués portar un tall o un plat del què he acabat de preparar i em digués què en pensa. Si tinc un mal dia, pensar que el meu pare és tan lluny, fa que la troballa em deixi de fer tanta il·lusió. Em dura només un moment, perquè gràcies a Déu, encara que lluny, la família, la tinc. No em puc queixar, però, fuà… No podria haver trobat un company a Santa Perpètua o a Palau de Plegamans?

Si hagués estat fidel a la meva ciutat d’adopció, com a postre pel dia del pare hauria d’haver preparat els Bigné di San Giuseppe. Han tingut més pes els meus gustos personals i finalment m’he decantat per le Zeppole di San Giuseppe, que, malgrat les trobis també a Roma sense cap problema, son més típiques de Nàpols i rodalies. En realitat, pel què fa la massa, no existeixen grans diferències, entre bigné i zeppole. Tant les unes com les altres tradicionalment es fan fregides, tot i que també es poden enfornar per estalviar alguna caloria. Els bigné són bunyolasos farcits de crema o ricotta. Le zeppole, nius de pasta de bunyol, al mig de les quals s’hi posa la crema i es coronen amb amarene sciroppate o un xic de trufa o nutella, en una forma que recorda la caca de l’Arale. No us enganyaré. No són dificils de fer, però tenen algun d’aquells punts en l’elaboració que, si no els has fet mai abans, toquen una mica els nassos. A mi m’ha passat, malgrat havia seguit al peu de la lletra la recepta d’una de les webs més populars i ben explicades, que giren per Itàlia. Vaja, que he tingut algun que altre moment de… No us preocupeu, que quan toqui el pas que m’ha fet la guitza us ho explicaré bé, perquè no us passi el mateix.

PD: No podria existir ja d’una vegada per totes el teletransport, com a Star Trek? Com que, de moment, encara no, li envio al meu papa, una cançó que a mi m’agrada molt.  (A veure si l’any que ve, ens va tot plegat una mica millor)

IMG_5210mr

La fitxa

Dolç pel dia del pare: Le zeppole di San Giuseppe

 
Tiempo de preparación
Tiempo de cocción
Tiempo total
 
Autor:
Número de raciones: 8

Ingredientes

  • Per la crema:
  • 3 rovells d'ou
  • 25 g de farina o maizena
  • mitja beina de vainilla
  • 75 g de sucre
  • 250 ml de llet sencera
  • Per la massa:
  • 2 ous grans o 3 de petits
  • 70 g de mantega
  • 40 g de sucre
  • La pell ratllada de mitja llimona
  • 250 ml d'aigua
  • 160 g de farina
  • 1 polsim de sal
  • Per adornar:
  • Una mica de nutella, cireretes enxaropades o bé una mica de melmelada de cirera

Instrucciones

  1. Preparació de la crema:
  2. Poseu a escalfar 200 ml de llet amb la mitja beina de vainilla, a la qual haureu prèviament fet un tall longitudinal de dalt a baix.
  3. Pareu el foc, quan veieu que està per començar a bullir i deixeu-la refredar.
  4. Bateu els rovells d'ous amb el sucre i la farina o maizena i, quan siguin ben lligats, afegiu-hi els 50 ml de llet que havíem reservat.
  5. Retireu la mitja beina de vainilla de la llet i afegiu-hi el compost d'ou.
  6. Escalfeu la crema a foc ben baix, remenant-la constantment amb un cullerot de fusta fins que sigui ben espessa.
  7. Deixeu-la refredar en un plat fondo, recoberta totalment amb film de plàstic, perquè no s'hi faci crosta.
  8. Preparació de les zeppole:
  9. Poseu a escalfar l'aigua, la mantega i el polsim de sal, i apagueu el foc, quan l'aigua estigui a punt de començar a bullir.
  10. Afegiu-hi la farina, poc a poc, remenant amb una cullera de fusta, fins obtenir una massa compacte en forma de bola.
  11. Escalfeu la massa, sense parar de remenar-la, fins que veieu que es comença a fer una capa fina i blanca al fons de l'olla.
  12. Apagueu el foc i afegiu-hi el sucre, un cop més, barrejant bé amb el cullerot de fusta.
  13. Deixeu la massa a refredar.
  14. Un cop la massa sigui només lleument tèbia, afegiu-hi la llimona ratllada.
  15. Bateu els ous i afegiu-los de mica en mica a la massa, sense deixar de remenar-la, fins que tingui la consistència semblant a la d'una plastilina molt tova. He fet aquest aclariment, perquè podria ser que no fes falta afegir-hi tot l'ou batut . Depèn de la mesura dels ous, de si hi havia una mica més o menys de farina, de si ho feu a mà o amb el robot, etc...
  16. Ompliu una màniga pastissera amb la massa.
  17. Formeu-ne nius damunt quadrats de paper de forn. (Formant una espiral de pasta per la base + un anell de pasta seguint la bora de la base)
  18. Dipositeu els nius dins una paella ben plena d'oli de cacauets amb el paper i tot. Ja veureu que quan comencin a fregir-se, es desenganxarà del paper, moment en el qual podeu retirar-lo amb ajuda d'unes pinces.
  19. Deixeu que coguin a foc molt i molt lent (la temperatura de l'oli no ha de superar els 180 graus o no s'inflaran i quedaran cremats per fora, i crus per dins)
  20. Quan siguin cuits, depositeu-los damunt un plat que haureu prèviament cobert amb dos fulls de paper de cuina, perquè absorbeixin una mica d'oli.
  21. Un cop freds, ompliu-ne el forat del mig amb crema, al damunt de la qual podeu afegir una cirereta, una mica de melmelada de cirera o un xic de nutella.


Encara no hi ha comentaris, sigues el primer en deixar-ne un!

El teu comentari