Ciambellone de vainilla i nutella

Per Mia Mattarello

  Home»Receptes»Postres»Ciambellone de vainilla i nutella
  Categoria: Postres, Receptes
  Ingredients: ~
  Comentaris: Cap

Els ciambelloni tenen la massa semblant als plum cakes, però són en forma de roda. N’existeixen moltes variants, però potser la més comú és la bicolor, que la tenen a moltíssims bars de per aquí, on pots demanar-ne un tall per acompanyar el tè o el cafè, (pagant-la, clar). Són objectivament bons, però a l’igual que em passa amb el pa de pessic, personalment se’m fa avorrit al paladar. A aquest que us presento aquí però, hi he fet una modificació que me l’ha fet redescobrir i adorar per complert. En general i especialment pel què fa els dolços, m’agrada trobar més d’una textura en allò que menjo. Vull sentir que mossego elements diferents, no només una massa homogènia, per bona que sigui. Per tant, a la recepta bàsica del ciambellone hi he afegit daus de xocolata al damunt que hi han aportat allò que m’hi mancava i així evitar que el meu company hagués de fer el “sacrifici” de menjar-lo tot ell solet. Si no teniu un motlle amb forat al mig, no us preocupeu. El feu amb el què tingueu i no passa res. Això sí, no en podreu dir ciambellone, perquè el terme fa referència directa a la forma.

IMG_5564mr

Malauradament no he sabut trobar cap informació significativa al voltant del ciambellone, malgrat estigui farta de veure’n per tot arreu. Com que a més, ahir tenia el dia de distreure’m amb qualsevol cosa, de buscar sobre la vida i miracles del què seria protagonista dels somnis més perversos del Homer Simpson, vaig acabar llegint coses que no hi tenien res a veure i escoltant cançons de senyores que criden molt al youtube, en el millor sentit de la paraula. (Us ha passat mai a vosaltres, patir aquesta mena de teletransportacions dins d’internet, passar d’un tema a un altre que no tenen res a veure, sense saber com?) Pel què fa dives poderoses, per aquí Itàlia sembla que no tenen dubtes. Per gioia de la Monica Naranjo,  la Mina és la súper diva oficial del país i, que per molts anys sigui així. Ahir però, vaig trobar una d’aquelles coses que, personalment em va fer pensar que fins i tot les deeses s’equivoquen. Quan vaig arribar aquí a Itàlia el meu company em va fer conèixer algunes cançons de la Mia Martini, que a ell li agraden molt. Entre totes n’hi ha una, Almeno tu nell’Universo que em fa posar els pèls de punta, tot i que aquest genere de música no em fa embogir. A banda que, si saps una mica al voltant de com va ser la vida d’aquesta pobra senyora, et deixa molt tocada. Jo em pregunto, senyora Mina, sabem tots, que ets “la más grade” d’itàlia, quin sentit tenia, aquest homenatge, que no fos demostrar que “i jo més”, “mira fins on arribo”, “trenquem vidres”, quan en cançons com aquesta no és el què més compta, sinó el sentiment, viure-la fins l’extrem de fer sentir a qui t’escolta, que li estàs explicant quelcom que s’ha de creure, encara que no vulgui. La Mia Martini tenia els trossets de xocolata del Ciambellone, per aquesta cançó. La súper Mina, amb tots els seus súper poders, no.

IMG_5608mr

 

La fitxa


Ciambellone de vainilla i nutella

 
Autor:
Número de raciones: 8

Ingredientes

  • 500 g de farina per rebosteria
  • 250 g de mantega
  • 6 ous
  • 16 g de llevadura
  • Una bosseta de vainilla en pols si no teniu la llevadura ja vainillada de per sí.
  • 300 g de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 200 ml de llet
  • 200 g de nutella
  • 100 g de xocolata negra
  • Sucre de llustre per decorar

Instrucciones

  1. Deixeu els ous i la mantega fora de la nevera una bona estona, abans de començar a fer el cimabellone, ja que els ous han d'estar a temperatura ambient i la mantega ha d'estar ben tova.
  2. Si teniu un robot de cuina, us recomano que el feu servir per aquesta recepta, ja que és d'aquelles de remenar, remenar i remenar...
  3. Remeneu la mantega i el sucre fins que formin una massa homogènia.
  4. Afegiu-hi els ous i el polsim de sal i continueu... Sí, remenant, fins que siguin be lligats amb la massa.
  5. Aneu-hi incorporant de mica en mica la llet, la farina, el llevat i la vainilla passades pel sedàs, sense deixar de remenar. La massa ha de quedar compacte, per dir-ho d'alguna manera, com puré de patates.
  6. Enceneu el forn a 180 graus, perquè es comenci a esclafar.
  7. Dividiu la massa en dos bols.
  8. En un afegiu-hi la nutella i barregeu-la bé amb la massa.
  9. Unteu el motlle amb mantega i una mica de farina. El motlle ha de tenir, més o menys, 25 cm de diàmetre.
  10. Poseu-hi la massa amb nutella.
  11. Aboqueu-hi al damunt la massa sense nutella.
  12. Repartiu-hi pel damunt la xocolata que prèviament haureu tallat a dauets.
  13. Amb 50 minuts al forn n'hauria de tenir de sobres, però tot depèn del forn. Per si de cas, comenceu-la a vigilar quan hagin passat 40-45 minuts, feu-hi una ullada, punxeu-la amb un escuradents i si surt net, ja està cuita. Si no és el cas, deixeu-la una estoneta més.
  14. Traieu-la del fon i deixeu-la refredar.
  15. Quan sigui freda, enfarineu-la pel damunt amb sucre passat pel sedàs.
  16. Nota: Si la massa us quedés massa líquida, afegiu-hi una mica més de farina. Si els ous són molt grossos o no heu calculat bé la quantitat de llet, podria passar. Si us ha quedat massa espessa, afegiu-hi unes cullerades de llet.
  17. Nota 2: Enforneu el ciambellone a mig forn, ja que s'infla bastant.

 


Encara no hi ha comentaris, sigues el primer en deixar-ne un!

El teu comentari